Per a catpug

George, t'has retrobat amb els reptaires i t'haig de felicitar per ambdues coses : per a participar i per haver guanyat. Un relat fantàstic que m'ha fascinat quan l'he llegit.
Apa, no tenies feina... doncs ara més, jejeje.

Catpuig, què dir-te... que ets un petit monstre, quina feinada però tu, com si res... agafant el toro per les banyes. Felicitats per la tasca feta i gràcies per a compartir les teves estones amb nosaltres...

petons

angie

Ja tenim nou guanyador del repte! Enhorabona!

Catpuig, tens raó, el relat de l'Argentina se'm queda una mica penjat. La veritat és que, descubrir quan un ja és gran que els teus pares no només no són realment els teus pares, sinó que a més a més van ser còmplices del seu assassinat, com en els casos dels nens robats de la dictadura argentina... buf, ho trobo molt fort, no sé com es pot reaccionar a una descoberta així, no m'he atrevit a escriure-ho. Moltes felicitats per la feinada de comentar els reptes.

Felicitats al Gran Bandarra guanyador del repte!! Ueps... ara potser em dirà que sóc un pocasolta i segurament té raó...ahahahah!!!
Bon repte, si senyor!!

I a la Catpuig... que li podem dir a la petita crack... que segueixi així de fantàstica... moltes gràcies... i ho dic amb el sentiment retrobat.

Hola GB! Moltes felicitats per guanyar un repte realment renyit. Mira que n'hi havia de bons, eh? Doncs ens has guanyat tu.
Per això mateix, per molts anys!!!

Molt bona feina, catpuig. T'hi has esmerçat i em trec el barret. Fantàstic!

També m'agrada molt que em contis la història de la teva amiga. Ai, que difícil que és el món!

D'altra banda, el meu relat té 400 paraules justes. Si les contes bé, ho veuràs. No saps com em va costar fer-ho quadrar just. Per això ho remarco.

Moltíssims petons.

Jutgessa, reptaires i reptaires... relataires en general:

Gràcies... moltes gràcies!

com se sol dir, no m'ho esperava... malgrat això ahir vaig escriure unes paraules perquè mai se sap...

Des de ben petit sempre mirava aquest fòrum i somiava algun dia ser el guanyador... recordo un temps en que escrivia en el fòrum de la meva pàgina web, imaginant-me que era aquí, feia grans discursos d'agraïment, al principi sempre començava amb un "sóc el millor... sóc el rei del món!!"... però mica a mica vaig anar madurant, i deixar de somiar en utopies, així que el discurs anava transformant-se "sóc el millor... sóc el president del món!!"... a vegades simplement un sortia un tímid "... gràcies..." entre sanglots...
... el que vull dir amb tot això és que guanyar un repte era el somni de la meva vida... ara ja em puc morir!

Voldria dedicar aquesta victòria a la senyora Consuelo, la meva professora de primer d'EGB, sense ella això no hauria estat possible... recordo que la primera setmana de classe em va cridar a la seva taula i em va dir: "niño, dedícate a los números, sino pasaras mucha hambre"... quanta saviesa desprenia aquella dona... vaig seguir el seus consells i després de molts anys d'estudi esquivant les lletres, després d'una llarga carrera d'enginyeria i un màster, però sobretot després de passar molta gana, vaig decidir dedicar-me a les lletres, i ara rebo els fruits de tants anys de patiment... per fi he entès la senyora Consuelo: psicologia inversa!

Gràcies... i recordeu: si treballeu fort algun dia arribareu on he arribat jo!

GB.


PD: i seriosament: dedico aquest repte a la meva àvia, desgraciadament sense ella aquest retrobament no hauria estat possible.