Nova secció del diari Avui.

jejjee, si és veritat us convido a gambes a tots els d'Omatech.

Els del diari Avui, podrien fer quelcom així, no?, sense pagar res, com una mena de divulgació de la gent que escriu en català.

petons (jajjaja)

Tres Mirades


No sóc expert amb mirades humanes.

Sí sóc admirador de les mirades humanes.

I tot admirant, escolto les mirades.

Sembla una paradoxa escoltar les mirades. Parlen les mirades ? Una expressió sense so. Els experts ho anomenen comunicació no verbal.

M'han impactat tres mirades, molt significatives, i us comento amb dolça intenció el què he sentit.

-Gent amb la mirada amunt. No sols els seus ulls. Noto tota la cara cap amunt. I no circula res extraordinari pel cel. Ni avions ni helicòpters ni ovnis ni Àngels ni fades. Sols el cel i l'amunt. Sembla que no vulguin mirar la terra que trepitgen. Sembla una fugida a la realitat que els envolta. Per mirar i trobar una mirada amunt cal una escala de 28 o més esglaons.

-Gent amb la mirada avall. Tot passejant molta gent que mira cap avall. I també gent que quan la mires baixa els ulls. Em costa xerrar amb una persona que mira cap avall. Respecto la seva mirada, que no trobo. Sembla que trobo por, inseguretat, i em sap greu i em costa trobar paraules que aixequin la mirada.

-Gent amb la mirada a nivell. Gaudeixo molt d'aquesta mirada. De cop una trobada d'ulls m'invita a la confiança i a obrir-me. Els ulls que em parlen i escolten i es troben i retroben és una relació de plenitud. Una relació sensible i molt viva. És una mirada vestida d'humanitat, no de conformitat, amb totes les seves vessants enriquidores. Jo la noto com una mirada de realitat.

Al tornar a llegir el que he escrit, sento un impuls. Voleu compartir... aquesta complicitat ? Suggerir a la gent que miri a nivell. Jo començo ara mateix.

Joan Gonzçalez Pons

----------------------------------------------