No sé si ho acabo d'entendre

Josep Pla - El quadern gris

14-8-19 Josep Pla agafa el tren a Barcelona per anar a Palafrugell a celebrar el sant de la seva mare, l'endemà. Quan el comboi passa per Girona escriu:

"A través dels ferros del pont apareixen les llums dels pisos de la corba de l'Onyar. Es veu una esquifida coloraina lumínica sobre l'aigua grassa i macilenta: Un riell d'or fos, de color de mel. Sobre un pont que és llunyà crepita un arc voltaic: L'espasme de claror blanca sembla il·luminar vagament el campanar de Sant Feliu. El pont passa avall i sobre la finestreta apareix ara el barri de San Pere de Galligants, que sembla penjat sota la massa vagament formulada de la Catedral. Les llums de Sant Pere són com en els anys passats, les més melangioses i grogues -d'un groc oliós i ranci- de la ciutat. És una llum que sembla inseparable de les velles pedres, de l'escrostonament pobre i suat de l'habitacle. Quants records! Veig la passarel·la de fusta que utilitzàvem per a passar el riu, l'aigua dels estanyols marginals, esquitxats per la misèrrima llum urbana. Dins el soroll estrepitós del tren sento a l'orella el cant de les granotes, el vent entre les canyes esquifides, les notes d'un manubri llunyà, un petit tremolor de lluna sobre les aigües aturades. Però el tren passa i tot fuig enrere, en la vaguetat inextricable del passat".

És difícil definir el lirisme però aquest fragment (en Pla en té molts com el present) és per a treure's el barret. Salutacions des de Girona!