No em despertis

L'anterior du a un Sant Jordi de fa uns quants anys.

Diuen que és viu, que viu a Argentina, que l'han vist, que... En tot cas la seva filla sap que és viu.

Drecera al : MeloRepte 93

Els dies palpen llargs fils anuats,
i en cada nus s'entrebanca el record,
i en cada hora que sona la cançó
la teva llum s'enfila, tendra i crua.
S'afua el llaç a una nota de música,
a un tebi esclat que batega en les cordes
del matí vidriós. Si encara dormo,
no em despertis, no encara, no descloguis
el somni, que s'esbrava i s'evapora.

Ja no t'esperaré a cap escenari
preparat per trobar-se els amants,
cap taula de cafè ni cantonada
sentirà la nostra olor fragant.

Cap porta girarà les frontisses
per deixar-te endevinar tendrament
ni el teu cos esplendorós d'esguard sensible
s'acostarà amb la il·lusió latent.

Ni el dia obert ni la nit que murmura
acolliran el flamejar dels petons,
ni cap l'alba sentirà la nostra brisa
perquè te n'has anat per sempre, amor.

...I hi ha vegades que sols una imatge
Porta pau i calma, consol i repòs,
Llera segura enmig del torrent de la vida.

I, fràgilment, bastim somnis damunt dels nostres caps,
En núvols que resisteixen l'embat de mils de corrents.

Per això, demanar que s'aturin les llàgrimes
Sembla una tasca poc àrdua, fàcil d'assolir,
Un nou horitzó on deixar-hi el sol que ens il·lumina.

Cavem el nostre futur o ja és escrit?
Deixem alguna cosa a l'atzar del demà?
O gosem que sigui mutable com les estacions?

Deixa de plorar, pare, fes que la pupil·la
Aboqui feixos d'humanitat en els meus mots,
Que els sobrevisqui del silenci de la teva absència.

Potser així l'enyorança que sento en escoltar-te
S'alleugi, es consumi enmig de la joia de retrobar-me,
Nadó pròdig en la rebel infantesa que m'emparava...


d.

Pare, no ploris la fugida de la llum
ni els camins feixucs que has transitat
fins arribar al temps de la vellesa,
una espurna de goig profund sempre
s'ha mantingut en el teu viure,
has gaudit cada instant intensament
com si fos l'últim en una cursa d'obstacles,
la teva lluita continua en d'altres éssers
que et són hereus de la força i el coratge
que vessaven enfora del teu somriure.

LETARGIA

Reposa música sota silenci d'ivori;
en clarejar jorn, apuntar foc l'alba,
dalt de l'arbre de fruits creixents
un bell rebrot deixondirà cançons,
consolarà l'esperit amb records,
gresols de llum de la memòria,
que romanen sempre encesos
travessant el límit de la vida.
Petit tany alçarà al cel l'esguard,
i revifarà branques del seu cos,
els farà companyia amb càlida veu,
i melodia d'amor que mai no mor...
la d'un brot que enyora l'arbre.

Letargia

Reposa música sota ivori de silenci,
enmig de nit, lluna plena la vetlla.
En clarejar jorn, apuntar foc l'alba,
dalt d'un arbre de fruits creixents
bell rebrot desvetllarà les cançons,
consolarà l'esperit amb records,
gresols de llum de la memòria
que romanen sempre encesos.
Petit tany alçarà al cel l'esguard,
i reverdirà branques del seu cor,
els farà companyia amb càlida veu,
amb melodia d'amor que mai no mor,
la del brot que enyora l'arbre...