NIPOREPTE 406. La gran ona [VOTACIONS]

L’ona s’enlaira en exhibició desfiant, com un ventall d’aigua avança, engrapada cap dalt; la gran onada és com un monstre, onada brava i salvatge.

Bé, després d’aquesta exhibició poètica de la gran ona d’Elliot Mcgucken, podeu votar-ne TRES per ordre de preferència?
Aquí us presento els poemes perquè trieu.

I tan prompte hàgiu votat farem el recompte. Vinga, doncs.


01. Exhibició

Exhibició
de bellesa i poder,
a contrallum.


02. Desafiant

Desafiant,
just abans de morir,
l'ona s'enlaira.


03. Ventall

Un ventall d'aigua
s'encargola i navega
pel blau i roques.


04. Ona

Ben forta avança
pel blau de la mar mare
l'ona nipona.


05. L’atracció de l’abisme

La que et contempla,
engrapada cap d'alt,
per un instant.


06. La gran onada

La gran onada!
Oculta navegants
volcans i roques.
Mai veurem els barquers
Ni el volcà, ni les roques.


07. Monstre de mar

Monstre de mar
temor de navegants
peixos en calma


08. Brava onada

Brava onada
màgia de mar revolt
capta l´artista


09. Salvatge onada!

Salvatge onada!
Profund, el mar que enlaira
sal al meu nas.


FORA DE CONCURS

1. Es dreça l’ona de rautortor

Es dreça l’ona
amb ales de gavina,
breu poesia.