NIPOREPTE 337. Paisatge amb bicicleta [VOTACIONS]

Entre tots/totes heu fet visibles, estèticament visibles, la bicicleta i el paisatge; heu destacat els trets poètics i simbòlics de tot plegat. Cadascú/una amb el seu propi estil i, fins i tot, amb un toc d’un J.M. Serrat primerenc.

Ara només cal procedir a la tria del poema que us ha semblat el més lluït. Per això, us convoco a votar-ne TRES per ordre de preferència.

Aquí teniu els candidats.

01. A peu

Alliberar-se,
fonent-se amb la natura
a peu, salvatge.


02. L’escletxa

Travesso a peu
l'escletxa en el paisatge,
deixant rere meu
el pes metàl·lic d'un món
per retrobar l'origen.


03. No tires el vel

No et pots permetre
del bicicle baixar.
El sender estret
no et farà deixar córrer
el rerefons que anheles.


04. Bicicleta allà

Bicicleta allà
On és el ciclista?
L'os no passa gana


05. Abandonant la bicicleta

Com el ciclista
deixà la bicicleta,
tindrà la causa.
En un estret camí,
ple d'incertesa.


06. Cicles

Cicles de vida
Pedals, boscos, tarteres
Surt de la senda!


07. Abandonada

Abandonada
enmig de l'arboreda
la bici coixa
sumida en l'infortuni
d'haver estat mutilada


08. Ja hi arribo

Ja hi arribo,
el camí fa pujada
i jo vaig a peu.


09. Al mig del camí

Al mig del camí
Queda la bicicleta
Per què l'han deixat?



FORA DE CONCURS

10. Natura i màquina

Dins del paisatge
s’ajeu la bicicleta,
natura i màquina.


Podeu votar fins dijous vinent al migdia.
Som-hi, doncs.