MELOREPTE195: Dins aquest iglú, d'Antònia Font

Si hi ha llunes i sols
si hi ha flama i vent
si hi ha amb i sense
si hi ha l'espai
si hi ha el moment
si hi ha ...
Si hi ha tot i res
si hi ha llum i foscor
si hi ha fred i calor
si hi ha el tu
si hi ha el jo
si hi ha...
Si hi ha l'haver-hi.

Mena

EL SOMNI S’HA ACABAT

Era un somni
on tot era verd i brillava.
Era un somni
on tot era esponerós.

Tot era bonic,
tot era calm.

De dia el cel era blau
i el sol brillava,
donant pas a una lluna
acompanyada d’estrelles.

En el somni,
no hi havia rics ni pobres,
ni hipocresia ni maldat.

Però... el somni...
el somni ha fugit.
El somni,
s’ha convertit en un malson:

Despertem en aquest món,
aquest món que ja no és nostre.
Tan gran, tan petit,
on ja res comença
i tot acaba.

El nostre món ple de contradiccions
on la millor rosa té espines
on tot allò en que crèiem s’està enfonsant.
El nostre món, tan petit, tan gran.

On la llibertat és mentidera
i els lligams invisibles.
On estem tancats
en una gàbia que s’està rovellant.

(17/07/12)

y si tirara una moneda? (cara tú seca cielo)
no! tu ser no se arriesga y
yo te deseo te de-se-o


Alejandra PIZARNIK.


Per tu, renuncio al silenci i al descans,
A la dansa de les plàcides hores diürnes,
A l'escalfor del sol i a la quietud que vol
Restar a les vísceres fins a l'eternitat,

Al goig de la solitud, al ferm desig d'oblit,
A la carència i al fantasma de la vivència,
Que mossega amb força i la joia s'enduu.

Per tu, dia rere dia anhelo les teves mans,
Les estones nocturnes que creen cofurnes
De vida i de respir, el cant del rossinyol
Del matí endegat, la fam del nounat,

La llum que et pertany, que porta al zenit
Del cel desitjat, l'alba de la teva presència,
La lactescència pura d'aquest anhel per tu.


d.

A LES FOSQUES

Des de la nit més obscura,
obro la resclosa dels records
i la tristesa de no tenir-te
se m’aboca, punyent, pit endins;
res no aconsegueix deturar
el dolor tan àlgid i profund
d’ ignorar quin és el teu camí,
de no saber on puc retrobar-te.
Se m’extingeixen les preguntes,
se m’oculten les respostes,
i el cor em resta a les fosques.

Caço l’escota i tibant la canya inicio la virada:
navego sense rumb, de bolina, costejant.
Esmaperdut, sento com l’orsa llaura la mar
mentre contemplo el teu lloc buit i t’enyoro.

Encara és ben present la teva olor a bord;
ni l’aire ni el salnitre, després de mil bordades,
no l’han pogut diluir, i la bancada nua
et conserva incrèdula el contorn de les natges.

Aquella beatitud coneguda, compartida!...
Tot es feia més lent quan érem a la barca:
No existia el temps, ni se sentia altra fressa
que el xipolleig de l’aigua i el cruixit de la vela.

Surant a la deriva vam fer l’amor més foll;
també l’amor més dolç, ocults per la calitja.
I inexplicablement, a l’hora de la tria,
què ens va fer escollir derrotes divergents?.

Orfe de tu, sota la botavara, la solitud
palesa la meva exigüitat, escarida i augmentada
des de la teva absència; sóc engruna d’un oceà
immens i inabastable a la meva petitesa.

Arribo enlloc, no cercant res.
Ho trobo tot
i no aprofito.
Llisco a dues aigües
en un món ignorant de mi
i no em significo.
Em sé incòmode, fornit a penes,
eixut d'eines que llauren cors aliens,
a despit dels seus ulls,
demandants de conreu,
i escullo abans que la brega
amb un covard de mena
com jo,
cercar aixopluc a les voreres
de la ciutat esquerpa,
barriscant pells a ulls clucs,
que no valen el preu d'unes hores
ni sadollen el cos badívol.

Amb l'esguard minvat de remeis
cerco empar i basteixo murs
que abriguen el record.

Es deixata el temps
en passos perduts
al sol d’un estiu
que no deixa història.

Transpireja el cos
suor i buidesa,
temps adolorit
sotragat de pena.

Les nits solitàries
entorn el cos nu,
la dutxa no basta
pel malson nocturn.

Constant s'estavella
el temps estimbat,
la vida s'esgota,
vaixell naufragat.

El dia es desvetlla
ferit del costat,
negatiu continu
de felicitat.

Dins l'espai secret que  ens pertany
vivim invisibles en aquest món paral.lel,
i som carn en la carn dels segles,
desig ignot que permuta en cendra,
oblit del passat i del futur que espera,
tan sols present que s'atura en instant.