Detall intervenció

La guarra de les galàxies?

Intervenció de: maripuri | 04-01-2009


Per a la manera com ofens els relataires ets hipersensible a la ironia adreçada a tu. Fes-t'ho mirar, ristet, fes-t'ho mirar.


Respostes

  • Ah, però que saps escriure?
    maripuri | 04/01/2009 a les 22:15

    Creia que ho dictaves. Com que de literatura no en saps molt...
    • RE: Ah, però que saps escriure tu també?
      risto2 | 04/01/2009 a les 22:29

      Però ets una gandula. Jo almenys he procurat no ofendre a ningú. Tu a quí representas?
      Monada, Maripuri, Mala uvi, Millor calladeta que dir xorradeta. OK. I si vols guarra ja ho diràs.
      • La guarra de les galàxies?
        maripuri | 04/01/2009 a les 22:42

        Per a la manera com ofens els relataires ets hipersensible a la ironia adreçada a tu. Fes-t'ho mirar, ristet, fes-t'ho mirar.
  • RE: No sábia que els lectors també podiem escriure.
    Nanoreptes 2.0 | 11/07/2013 a les 08:07
    Nanoreptes: del 701 al 710 (amb enllaços a les convocatòries)
    I ressaltem el nano guanyador de l’edició corresponent!

    Nanorepte 701: La butaca vella
    El darrer viatge de Teresa
    Quan arribi l’hora de l’últim adéu, pensa la vella butaca, m’enduré només els petons amagats i les paraules d’amor.

    Nanorepte 702: Camins
    Sal i pebre de la vida de Brins.
    Escollí el camí més tranquil, més planer i més segur, però s'avorrí; li faltava l'emoció de l'aventura i del risc.

    Nanorepte 703: Platja, muntanya o què més
    Un consell d’Armando Vericat
    Si fugir de la rutina és una necessitat, potser hauries de canviar (si pots) de rutina. No?

    Nanorepte 704: M’he quedat en blanc
    Sóc i fugida de Juan G Pons
    Teatre. Assajada l'obra, nit d'estrena.
    A escena no recordo el text.
    Sols dic: Truquen vaig a obrir i desapareix-ho

    Nanorepte 705: Acaronar
    Amor, carícies i veïnat d’Ayurveda
    Des de la primera carícia al darrer gemec, tot un univers nostre, de tendresa. Entremig, el veí queixant-se del soroll...

    Nanorepte 706: Veïns
    Paraules màgiques de Brins
    A l'ascensor sempre el saludava amb cara sorruda; li digué que la nena era maquíssima, i ara sempre li somriu.

    Nanorepte 707: El primer petó
    El destí de Teresa
    Em va agafar per sorpresa, en un moment inoportú i en un lloc inadequat. Potser estava escrit a les estrelles.

    Nanorepte 708: Absurditats
    En volia el record d’Anaïs
    Va obrir el pot de conserva, el va fer voleiar uns segons i el tapà ràpidament perquè no s'escapés l'aire.

    Nanorepte 709: Despertar
    El meu amic! de Joan G. Pons
    El meu amic, el despertador, cada dia m'avisa.
    Tall de llum. M'he despertat igual.
    No he deixat que s'enfadi.

    Nanorepte 710: Sentit de l’humor
    En memòria de la meva sogra de Mena Guiga
    "Cada cop tinc més tecles!", deia amb humor una megadiabètica. Li petà el cor. La trobaren morta...amb un somriure.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: