"elucubracions personals que no tenen cap interès literari"

El que mai no s'ha de fer.

La consulta, a Filmaffinity, de la filmografia de l'actriu Claudia Cardinale, morta ahir, 23 de setembre, i en concret la sinopsi argumental de la fitxa de la minisèrie "Bulle" (Anne Deluz, 2020), on hi figura la frase "Nunca demasiado alejados los unos de los otros, aunque siempre absorvidos cada uno por su cotidianidad", m'ha fet pensar que, en castellà, "absorber" (bé) / "absorver" (malament) potser és la paraula sistemàticament més mal escrita, segurament per la proximitat fonètica a "absolver", "disolver" i "resolver". La que s'enduria la palma en català seria "compondre" / "composar", en aquest cas no perquè un verb s'escrigui amb l'ortografia d'un altre, sinó per confusió d'ús entre dos verbs. En els relats "De composar a compondre" (01/11/2023) i "Verbs acabats en 'pondre' i 'posar'" (13/11/2023) em vaig ocupar d'aquest tema.

El paràgraf precedent, sota el títol "Paraules", va ser enviat el dia 24 per a la seva publicació, però els validadors de RC han considerat que no era procedent fer-ho i per una vegada els haig de donar la raó: he tornat a llegir el que havia escrit, trobant que, de les dues constatacions lingüístiques formulades, una es referia a la llengua castellana ("absorber" (bé) / "absorver") i l'altra ("compondre" / "composar") ja havia estat tractada en altres relats; així que el text no tenia res d'aprofitable, més enllà del que es vulgui significar dient que els relats presentats "tinguin un mínim de qualitat literària" (els validadors han escrit "tinguin un mínim de literalitat", que vol dir "tinguin un mínim de qualitat de literal", però això entenc que és un lapsus derivat del caràcter d'urgència de la nota publicada en el Fòrum).

Recordo que la meva intenció era partir de l'error en el text castellà de Filmaffinity per presentar-ne un de similar en català, però passaven els minuts, no el trobava i, com que havia de dedicar-me a una altra cosa, vaig optar per concloure'l de qualsevol manera i enviar-lo, en comptes de deixar-lo aparcat i prosseguir en un altre moment. Ara, ampliat amb aquestes consideracions autocrítiques, sí que crec que mereix ser publicat, si més no com a contraexemple del que mai no s'ha de fer.