D'Eugeni Mur a Juseph

Estimat Eugeni Mur:
Accepto les teves disculpes, i és que: qui no ha tingut mai una relliscada? Certament, tal i com vostè exposa, ja em vaig adonar des d'un principi de que em intentat llençar-lo a la foguera, i tot això degut a un malentès provocat per la manca de raons del primer comentari, problema que ja ha intentat solucionar, i que demostra la diferència entre les persones. Ningú és perfecte, ni millor ni pitjor, tan sols diferents, i a vegades aquestes diferències duen a fets com aquests.
A més, cadascú té els seus gustos, i entenc que les meves poesies no poden agradar a tothom, fet que es pot generalitzar a tots el relats i a la resta de relataires i que a vegades pot dur a l'enfurismament (no estic segur de que aquesta paraula existeixi de veritat, però me l'invento) per una cosa que es considera un atac a l'orgull i l'ego i que tan sols intenta ser una representació de la lliure expressió (que per alguna cosa estem en una democràcia).

Per tant, per al que a mi respecta, aquests últims dos dies ha ocorregut un fet, mereixedor de ser guardat a la caixa de malentesos, i demano a tots aquell@s relataires que han dit la seva en aquest assumpte que l'oblidin com a un simple malentès i que no guardin rancúnia a Eugeni Mur, que ha demanat les disculpes, cosa que molta gent que habita aquest món hauria d'aprendre.

Són justament aquests petits enfrontaments els que han dut, en l'antiguitat, a moltes batalles, i que actualment hem sabut solucionar amb el do de la paraula, que ens ha dut a la solució del problema d'una forma pacífica.

Disculpant-me jo també, atentament:

Juseph