caterineta i gypsy, a mi els vostres reptes m'han deixat garratibat

Només puc repetir : Uf!
Gràcies pels comentaris (tots molt currats). Celebro us hagi agradat. No sabeu com m'ha costat inserir la paraula "mentider" en un text que es suposa sincer.

Ala, ara ja puc anar a passejar (perquè la migdiada ja l'he feta, of course!) i a veure quin coi de tema em penso...

I love U 2!

Molts petons als dos i felicitats a tots els reptaires que han deixat l'amor sense sucre, jejejeje

angie

Felicitats a la guanyadora, angie, m'ha agradat molt el teu repte.
I gràcies Maurici pels comentaris, potser canvio el final, no sé. Gràcies foster també, pels comentaris, en quant a la meva prosa no en sé pas més :(

I felicitats a tots els reptaires, he llegit coses molt interessants, sempre és enriquidor veure com diferents persones veuen un mateix tema.

Petons a tothom!

gypsy

Però em quedo amb la reflexió final del jutge: hi ha una fina línia entre el suspens i la becaina... hahaha

Vull felicitar la guanyadora i també en manel, que crec que ha clavat aquest repte (per tot l'escaire).

Gràcies també als jutges per la feinada i per renunciar a la becaina.

Un relat molt bo entre altre relats genials. Felicitats, angie!!! Ben merescut!

Teniu tota la raó que el meu repte no presentava tots els requisits que demanàveu. No em vaig adonar que havia de ser una declaració "en primera persona". Però moltes gràcies pel vostre comentari i la vostra valoració.
La idea està treta entre una pel·lícula (Sang fàcil, dels germans Cohen) i uns referents topogràfics de la novel·la negra (Raymond Chandler pel que fa a Sausalito). No he volgut fer una còpia, però és una escena d'una gran intensitat "minimalista", si es pot dir així, i he provat de veure si seria capac d'escriure-la (deficientment, al costat del model) en 350 paraules + 4 paraules clau.
També volia mostrar una declaració d'amor amb paraules aparentment intrascentdents (totes les paraules ho poden ser), però donant-los pes a partir de la situació presentada.
Ehem, a part dels referents, al text també hi he posat alguna cosa de la meva imaginació...

Una encaixada.

Estic d'acord amb la valoració dels jutges, però a mi, personalment, els vostres reptes els he trobat d'una profunditat psicològica i d'una qualitat literària extraordinàries.
Fins i tot he imprès els vostres textos, ja que és el tipus de literatura que més m'agrada.
Bé, ja sabem que tot són qüestions personals, però, noies, quin nivellàs!
Endavant. Crec que heu encertat el camí. Us admiro i us envejo.

Ah! quins comentaris! en Maurici, sempre tan positiu, aixecaria la moral de l'escriptor més mediocre. I en foster és el "cirugià" dels comentaristes. Però m'he quedat de pedra en veure quina interpretació donàveu al meu relat... algun dia (quan pugui fer-ho) us explicaré una història increïble (la realitat sempre supera a la ficció.)
Ei, manel, si llegeixes aixó; que no saps quí sóc? cony, dons està ben clar
primera persona del singular = jo. Sóc jo! ja ho entenc, tu deus ser de ciències, no?