Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Carícia
Intervenció de: mirna | 07-01-2011Es faria una carícia
per a mi
un dia
des d’una mà volàtil
masculina?
Només aquesta mà
recompondria vida
només la carícia
refaria ponts
i peces escampades
que no em trobo,
escindides,
em reconstituirien,
prendrien el meu nom.
Respostes
-
Melorepte130: Searching/Learning To Fall (no+)
deòmises | 30/12/2010 a les 19:41
-
La vostra mort no pot ser real
Marc Freixas | 30/12/2010 a les 20:27Vosaltres sou els culpables
de voler morir dins d'un amor desconegut.
Preteneu destrossar-me
perque la princesa ha perdut el rostre
i el princep ha deixat de ser rebel.
Us penseu que teniu la rao pura dels sentiments,
pero no enteneu res...
no creieu en el vostre desti!!
El crepuscle de la vida pateix un trencament agosarat.
Haure de fer-hi cabre el vostre sexe
per veure si aixi aconsegueixo que feu les paus
i us petonegeu amb bogeria
fins que folleu pels descosits, fora de limits.
No puc creure que la vostra mort sigui real.
He de fer reviure els vostres instints
perque l'amor ha de coneixer els vostres cossos tendres.
-
Ímpetu/Línia (fora de concurs)
deòmises | 04/01/2011 a les 22:36Has interrogat cada resquícia del teu cor
A la recerca dels misteris que mouen
El món amb mans destres, àgils moviments?
I tornes a guarir les ferides obertes
En la pell intacta, en els desigs que saben
Quins límits té l'ànima humana, quines inquietuds
Han de manllevar el seny i l'ímpetu.
L'horitzó és la línia més abastable
Quan parlo del teu cos, amada esquiva,
Quan encens la paraula amb la més viva
Flama que em crema el pit inhabitable.
I tresco per camins closos, per la riba
Estreta, inundada del dolor perdurable,
I caic per precipicis on la llum no arriba.
Callo els mots que m'inunden la boca,
Jec en jaços buits, en l'herba molla
Pel rou d'un matí estrany, esquàlid,
I sé que tindré el passat com a penyora:
I els errors es paguen, i els dubtes embarguen
Tot marge de vida que resta amb mi,
Pensant-te, estimant les hores d'enyorança.
Sents el silenci cada vegada que sorpira?
Fereixes de la mateixa manera l'aire
Quan els teus dits de solitari captaire
Arriben a solcar els camps de la ira?
Demanes almoina, cor meu, com qui degolla
El matí per veure la llum en el pou, i estira
El temps per no sentir-se enfonsant-se amb l'argolla.
d. -
Si, si... fora de concurs, pero que bons que son els teus poemes deo!!!
Marc Freixas | 05/01/2011 a les 11:46El trobo pur i plaent
alhora que tendre i dur al mateix temps... amb una intensitat en els versos increible.Em fa pensar en una tendresa d'aquelles grises i fosques, volgudes per qui ho escriu.Tambe hi ha rabia... una rabia descrita molt poeticament, com tu ja saps destriar-ne els mots mes adients en cada vers, estrofa. -No se si l'he encertat, pero es el que m'ha transmes aquest immens poema deo... ja sabem que la poesia ens fa sentir diverses coses i entendre-ho de maneres tambe diverses, oi?-
Et felicito per tot... per la proposta, pel teu talent
i pel bo, bonissim poema que has parit.
Una abraçada ben literaria.
-
Indestriable
medusa | 05/01/2011 a les 16:19
Deia la paraula “tu”
i em pensava que seria
massa veritat
la meravella,
inabastable del tot
la descoberta,
i en canvi era exacta,
senzilla,
per a cada un dels meus
insòlits confins.
Sense saber com, podia
predir-te a l’extrem de la línia
del mapa dels somnis
que dibuixava,
ja plena abans,
sense coneixe’t,
de qui series,
abans d’arribar.
Només per les nostres nits
i l’avidesa dels llavis
tenia sentit la vida,
planetes rotant
en l’univers definible.
I aquell eres tu,
indestriable en la línia
de pell olorosa,
on jo m’obria.
-
Solitud
solstici | 06/01/2011 a les 17:27Solitud
Sempre la solitud
que s’enrosca com un llençol suat,
nits vermelles amb el pols afuat,
com una alarma.
El pensament de la mort,
i la vida
que no basta,
no saber com celebrar-la
tot el que sense consciència
ens ha abandonat,
tot allò per sempre arrabassat.
Tombs en l’aire carregat
del pensament i l’estança,
i a la vora un abisme
que ens clava.
La solitud com una nul•litat
que ens secciona i arrasa.
I molt tard, molt lentament,
cansat, ve el matí,
com un consol,
com una transformació esperada,
com el terreny on s’esdevindrà la calma
i l’esperança en el canvi del destí
i de les arrels de l’arbre
on avui
tenim l’esdevenir.
-
Sotabosc
gypsy | 07/01/2011 a les 00:19
T’he vist passar des de la finestra, amb la camisa per fora i amb una gorra de llana verda. Caminaves tranquil, com si el món fos per sempre. Fumaves una cigarreta que et penjava del llavi i el vent et bellugava els cabells esbullats. He sortit corrents al teu darrere i he sentit l’olor de pluja i el fred a la cara. T’he agafat de la mà per sorpresa i m’has mirat un instant. Has seguit al teu pas, però no m’has rebutjat. Hem arribat al sotabosc on sempre et cerco, al teu amagatall secret. T’he omplert de petons perquè tenia set de tu, de les teves mans, del teu sexe. Tu, t’has deixat estimar, encara que sé que no sents gaire res per mi, potser una simpatia minsa. És aquest temperament delicat que t’impedeix ser groller i ferir a les persones i aquesta ànima que t'habita plena de llibertat la que em permet perdre'm dins teu. Mentre gaudeixo del plaer del teu cos nu,
m’imagino que l'univers som tu i jo, i el sotabosc travessat pel darrer raig de llum d'una tarda que ja s'acaba.
Et miro quan marxes amb la camisa per fora i amb la gorra de llana verda. Camines tranquil, el vent - tossut - segueix bellugant els teus cabells esbullats. Espero que et giris per dir-me adéu amb la mirada, malgrat saber que no ho faràs.
M'aixeco i torno cap a la barraca que em fa de llar. Sento l’olor de pluja i el fred a la cara. El goig dels sentits encara m'aclapara.
-
Sotabosc (Aquí)
gypsy | 07/01/2011 a les 00:26
T’he vist passar des de la finestra, amb la camisa per fora i amb una gorra de llana verda. Caminaves tranquil, com si el món fos per sempre. Fumaves una cigarreta que et penjava del llavi i el vent et bellugava els cabells esbullats. He sortit corrents al teu darrere i he sentit l’olor de pluja i el fred a la cara. T’he agafat de la mà per sorpresa i m’has mirat un instant. Has seguit al teu pas, però no m’has rebutjat. Hem arribat al sotabosc on sempre et cerco, al teu amagatall secret. T’he omplert de petons perquè tenia set de tu, de les teves mans, del teu sexe. Tu, t’has deixat estimar, encara que sé que no sents gaire res per mi, potser una simpatia minsa. És aquest temperament delicat que t’impedeix ser groller i ferir a les persones i aquesta ànima que t'habita plena de llibertat la que em permet perdre'm dins teu. Mentre gaudeixo del plaer del teu cos nu, m’imagino que l'univers som tu, jo i el sotabosc travessat pel darrer raig de llum d'una tarda que ja s'acaba.
Et miro quan marxes amb la camisa per fora i amb la gorra de llana verda. Camines tranquil, el vent - tossut - segueix bellugant els teus cabells esbullats. Espero que et giris per dir-me adéu amb la mirada, malgrat saber que no ho faràs. M'aixeco i torno cap a la barraca que em fa de llar. Sento l’olor de pluja i el fred a la cara. El goig dels sentits encara em doblega.
-
Nota: aquestes dues línies al centre
gypsy | 07/01/2011 a les 00:31no haurien de sortir. és un text seguit. Només hi ha un punt i a part després "d'una tarda que ja s'acaba."
No sé perquè la frase del final surt al centre. Bé, és igual. La cosa és la mateixa: centrada o sense centrar.
-
Carícia
mirna | 07/01/2011 a les 14:46Es faria una carícia
per a mi
un dia
des d’una mà volàtil
masculina?
Només aquesta mà
recompondria vida
només la carícia
refaria ponts
i peces escampades
que no em trobo,
escindides,
em reconstituirien,
prendrien el meu nom.
-
Sotabosc (darrera versió)
gypsy | 07/01/2011 a les 14:59T’he vist passar des de la finestra, amb la camisa per fora i amb una gorra de llana verda. Caminaves tranquil, com si el món fos per sempre. Fumaves una cigarreta que et penjava del llavi i el vent et bellugava els cabells esbullats. He sortit corrent al teu darrere i he sentit l’olor de pluja i el fred a la cara. T’he agafat de la mà per sorpresa i m’has mirat un instant. Has seguit al teu pas, però no m’has rebutjat. Hem arribat al sotabosc on sempre et cerco, al teu amagatall secret. T’he omplert de petons perquè tenia set de tu, de les teves mans, del teu sexe. T’has deixat estimar ans no sentir res especial envers mi, com a molt, una simpatia minsa. És aquest temperament delicat que t’impedeix ser groller, ferir a les persones i aquesta ànima que t'habita - plena de llibertat - la que em permet perdre'm dins teu. Mentre gaudeixo del plaer del teu cos nu i sofert, m’imagino que l'univers som tu, jo i el sotabosc travessat pel darrer raig de llum d'una tarda que ja s'acaba.
Et miro quan marxes amb la camisa per fora i amb la gorra de llana verda. Camines tranquil, el vent - tossut - segueix bellugant-te els cabells esbullats. Espero que et giris per dir-me adéu amb la mirada. No ho fas. M'aixeco i torno cap a casa. Sento l’olor de pluja i el fred a la cara. El goig dels sentits encara em doblega.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Vistes (5 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- EN LULO I JO ( 1r acte) (19 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (10 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts] (3 comentaris)
- LA LOLA (1 comentaris)
- Comiats (2 comentaris)
- Un record permanent (1 comentaris)
- Migdia (1 comentaris)
- Aquí (1 comentaris)
Nous més llegits
- Un any més (631 lectures)
- SOMNI O REALITAT (607 lectures)
- La distància (596 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (591 lectures)
- Beneit tabac (356 lectures)
- Agonia (218 lectures)
- Violència verbal (184 lectures)
- La canya (184 lectures)
- Nua (160 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (154 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- SOMNI O REALITAT (6 comentaris)
- Agonia (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- LA LOLA (Agrada a 2 relataires)
- Les coses, com són! (Agrada a 1 relataires)