AL VOLTANT DE LA NOVEL·LA "EL CAMÍ DEL BANDAMA VERMELL", d'Alícia Gili i Sílvia Romero

Etiquetes.
Ens hem acostumat a usar-les indiscriminadament. Són útils. Classifiquen. Simplifiquen.
Les posem a gairebé qualsevol cosa.
Les etiquetes, però, com gairebé qualsevol altre cosa en aquest món, també tenen les seves pegues. La pitjor, segurament, que per poder abastar tot els demanem que abastin, acaben enganxades a coses a les quals, en realitat, no defineixen com caldria.
És el preu que paguem per poder fer-les servir tan sovint com ho fem
A "El camí del Bandama vermell", per exemple, li han enganxat l'etiqueta de "Novel·la juvenil".
I no és que no li escaigui del tot, no. És evident que un llibre com aquest ha de ser llegit per una persona jove, en formació. Per molts motius, però, especialment, per fer-li veure en quina mena de món viu i quanta sort té d'haver caigut en un racó relativament segur com és Europa. És, en aquest sentit, un llibre necessari, indispensable fins i tot. Un llibre valent, sense complexos ni mitges tintes. Que diu a les coses pel seu nom i no té por de mostrar el món en tota la seva brutalitat. En tot el seu absurd. És, també, un llibre que també sap ser tendre i que no renuncia a oferir als seus lectors un bri d'esperança, d'optimisme. De fe en la naturalesa humana al capdavall. I, a sobre, és un llibre que està molt ben escrit.
Si l'etiqueta li hagués enganxat jo, m'hauria estimat més posar-li, simplement, la de "novel·la", estalviant-me això del "juvenil". En concret, perquè aquest qualificatiu fa que molts lectors les considerin obres de segona divisió i que moltes llibreries les releguin a llocs menys principals a l'hora de mostrar-les als seus clients.
I això, en el cas de "El camí del Bandana Vermell" seria tota una llàstima. A més de tota una injustícia.
La tercera col·laboració entre l'Alícia Gili i la Sílvia Romero té tots els ingredients necessaris per ser considerada una novel·la adulta. I una bona novel·la adulta, caldria afegir.
De manera que el meu consell de cara a aquesta diada de Sant Jordi en la qual la gent surt al carrer amb l'ànim de consumir literatura que, lamentablement, no aconsegueix mantenir la resta de l'any (ells s'ho perden... i nosaltres també), és que no us deixeu enganyar per les etiquetes i penseu que aquesta magnífica novel·la és més una novel·la adulta que també poden gaudir els joves, que no pas una novel·la juvenil que accepta ser llegida per adults.
Doneu-li una oportunitat. Me'n donareu gràcies per haver-ho fet i a elles per haver ser capces d'escriure una obra com aquesta.