Ella ja no tirarà cap ploma des de la torre més alta, perquè quan arribés a terra, ja no hi seria. No entén res. Fa més fred del que pot soportar. Sap que potser no aniria bé, però en el present si que hi anava, i el present és l'únic que tenien. Millor no començar... Millor no continuar... Millor no acabar... A la vida hi ha massa coses lletges. I per això li dol carregar-se la part més bonica de la història.

Recorda que la pitjor nostàlgia és l'enyor del que no ha succeït mai. I li dol que ell no hagi entès res.

Com li cantava aquella nit: la covardia és assumpte d'homes i no d'amants.

Trobo que és un escrit genial, amb una sensibilitat increïble. És una llàstima que estar amb el passat només sigui possible a base de trios...

una abraçada

voliaina