m'ha agradat aquesta enumeracio.. i com celebres haver arribat al teu 50e relat.

enhorabona!

ricard

reconec que m'ha agradat.
(ja em va agradar la primera vegada...)

Fear

Fear of seeing a police car pull into the drive.
Fear of falling asleep at night.
Fear of not falling asleep.
Fear of the past rising up.
Fear of the present taking flight.
Fear of the telephone that rings in the dead of night.
Fear of electrical storms.
Fear of the cleaning woman who has a spot on her cheek!
Fear of dogs I've been told won't bite.
Fear of anxiety!
Fear of having to identify the body of a dead friend.
Fear of running out of money.
Fear of having too much, though people will not believe this.
Fear of psychological profiles.
Fear of being late and fear of arriving before anyone else.
Fear of my children's handwriting on envelopes.
Fear they'll die before I do, and I'll feel guilty.
Fear of having to live with my mother in her old age, and mine.
Fear of confusion.
Fear this day will end on an unhappy note.
Fear of waking up to find you gone.
Fear of not loving and fear of not loving enough.
Fear that what I love will prove lethal to those I love.
Fear of death.
Fear of living too long.
Fear of death.

I've said that.

Raymond Carver (1939-1988)

Em sorpren que nomes vulguis aixo (si es que realment ets tu), pero m'agrada com ho dius. M'agrada el llenguatge facil i amb un toc desenfadat per parlar de la mort... que es resumeix en un iogurt de pressec.

I, sobretot, m'agrada com escrius.

Gracies per compartir-ho.

ricard

pd: tambe m'agrada la teva "biografia".

Un repàs d'última hora al meu relat m'ha fet adonar d'un error. La quarta frase del tercer paràgraf, on diu: "Faig festa els dies que no ho són: el dia dos i el dia quatre" s'ha de canviar per "Faig festa els dies que no ho són: el dia quatre i el dia sis".

Evidentment, el número dos és primer.

Perdoneu les molèsties.

m'encanta la senzillesa de les paraules, la sensacio que acostes de satisfaccio amb les coses mes quotidianes, l'enveja que despertes...

m'ha agradat, i tant si m'ha agradat...

moltes gracies pel comentari

ricard

pd: et continuare llegint...

M'ha agradat! I molt! Reconec que m'agraden els relats curts (potser és mandra, potser és impaciència), però aquest m'ha captivat especialment. Directe. Trist. Real. Familiar. Potser massa.

En tindrem més?

Felicitats!

ricard

sí, sé que només són gustos, però els llibres tendeixen a deixar-me una mena de sensació de buidor.

i tampoc suporto els xiclets amb la boca oberta!

en canvi, m'agrada com escrius!

felicitats de nou!

ricard

m'atrauen els records del futur, les ganes boges de viure, la por al sofriment, les amistats dels follets.

i m'atrauen els teus escrits!

molta sort!

ricard

m'agrada l'estil, la història i, sobretot, el final...

moltes felicitats!

ricard