Bon viatge

Un relat de: Tinaf

Té tres missatges nous. Missatge numero 1 rebut el 10 de febrer a les 23 hores i 7 minuts. Arriba a casa després d'una nit massa moguda. No vol parlar amb ningú i menys amb una andròmina símbol de la incomunicació del segle XXI. El fet de prémer el botó del contestador automàtic i escoltar els missatges mentre es descalçava era una inèrcia més dins la seva vida, com aquell que deixa les claus de casa al rebedor o penja la jaqueta a la cadira de l'esquerra del menjador. Aquesta vegada, però, es descalça pensant en la cita aparentment improvisada. Els tres cubates de vodka amb llimona li ennuvolen les capacitats motrius. No sap quina hora és. Tard, segurament, però l'excitació de les últimes hores la tenen atrapada en un estat letàrgic, indefinit. Estirada al sofà intenta reconstruir en flashback la nit: el cotxe, el bar, el sopar, el sms...
Missatge número 2 rebut ahir a les 17 hores i 32 minuts "Ei hola sóc jo. Ja et vaig dir que et trucaria...com estàs?...Jo... marxo d'aquí dues setmanes... vols quedar per sopar? A les deu a la plaça...uhm...bé ja em diràs alguna cosa...Un petó. Déu!" D somriu. És estrany tenir una cita i escoltar-ne la invitació després. Amb ell mai havia parlat a través del telèfon mòbil, no entenia per què la trucava a casa si sabia que no la trobaria. De fet, hi havia tantes coses que no entenia d'H. Però aquesta era la base de la seva relació: la irracionalitat. En el seu món no hi havia normes fixades, vivien allò que volien experimentar en cada moment i prou. Era una via d'escapada de les seves vides monòtones.
La síntesi: no fer preguntes i no establir cap compromís.
Feia sis mesos de l'útlima trobada. Va ser un dinar informal en un bar petit i greixós del centre de la ciutat. Un espai convertit en refugi de yuppies estressats, aturats embriagats de tristesa i alcohol, i turistes encantats d'haver trobat una mostra del folklore espanyol tal i com exemplificava una guia turísitca britànica. Imbecilitat i soledat a parts iguals. Enmig d'aquest mosaic completant la imatge patètica, hi havia la presència d'ells dos, arraconats en una taula amb el cendrer ple de borilles de cigarretes d'altres ànimes perdudes. D observava el panorama amb certa esgarrifança mentre H estava convençut que ningú els molestaria dins aquell forat; un amagatall perfecte. La conversa oscil·lava entre la banalitat i l'interès per saber el futur i els projectes de l'altre. En realitat era una declaració d'intencions però inconscientment es miraven recordant èpoques millors, perquè al cap i a la fi, el passat és l'única peça sòlida en la vida.
Quan va rebre la invitació per anar a sopar estava al despatx cansada d'omplir la mateixa paperassa inútil i veure com l'inútil del seu cap prenia un cafè tranquil·lament. Va agafar el seu Nokia emprenyada amb el món, i amb ella mateixa, per no tenir la valentia de fotre el camp d'allà. Era un missatge de H. Un tímid somriure va aparèixer en el seu rostre, mentre la pantalla verda pregutnava ¿leer mensaje? Hola cm stas? Marxo daki 2 setmanes.qdm x sopar?22h a l plca.1peto. Aquella invitació va fer-li oblidar tots els maldecaps, encara tindria sort i acabaria la setmana trencant la rutina dels caps de setmana. Va escriure un missatge simlpe i contundent Mlt bé ens veiem a les 22h.pto. Eren gairebé les set de la tarda i tenia un munt d'encàrrecs per fer! Decidit: quedaven relegats a un segon o tercer plà. Tot plegat lligava amb la seva filosofia de vida, deixar per demà allò que no pots o no vols fer avui. Ja dedicaria el dissabte a fer aquestes tasques.
Ho tenia tot lligat per anar a les 22h a sopar. A les vuit arribaria a casa, es dutxaria, es vestiria amb el vestit negre i la jaqueta groga, donant el toc d'informalitat elegant, i aniria caminant fins al punt escollit per H. El contacte fugaç de la gent anònima que deambula d'esma pels carrers a la nit sempre li ha agradat.
La planificació se'n va anar en orris gràcies a la inútilitat del seu cap. Havia d'acabar uns informes aquella mateixa tarda. El molt idiota no s'havia recordat de comunicar-li-ho abans. Va enllestir-los de mala gana, fastiguejada amb tots aquells que l'obligaven a reorganitzar l'horari de la preparació de la seva cita. Sort que ja anava depilada!...per què hi pensava? Donava per fet que acabarien enrotllats i que el sopar només era el preludi d'un objectiu carnal? El final de la nit ho desvetllaria. De tota manera ella no ha estat mai una dona romàntica esperant el seu príncep blau i les trobades amb H ho demostraven. Tenien una bona relació i alguns contactes sexuals fortuits. Era perfecte: amistat i sexe. De fet, era una amistat sorgida del sexe, una relació sexual disfressada amb l'etiqueta d'amistat, per dissimular o enganyar-se, no ho tenia massa clar.
Fos com fos només tenia una hora i mitja per arribar a casa, arreglar-se i marxar. Va sortir de la feina corrents, va arribar a casa suada, va deixar les peces de roba formant el mateix camí de Hansel i Gretel però pujat de to. Les sabates, la faldilla, la camisa, els sostens i les calces semblaven les molles de pa dels fills dels Grimm. Es va dutxar amb certa tranquil·litat, era un dels pocs plaers que l'aïllaven del món i el volia gaudir completament. Va arribar cinc minuts tard a la cita i H tan bon punt la va veure va somriure. Li agradava observar la cara de D disculpant-se de la mateixa manera que ho faria una nena després d'una petita malifeta. Es van saludar amb dos petons a la galta i van dirigir-se cap al restaurant escollit per ell No tenia res a veure amb el bar greixós de la darrera vegada. Aquest cop era un dels restaurants de moda de la ciutat. Es va sorprendre perquè per primera vegada tenia la sensació de ser la parella d'H. Va somriure per sota el nas.
El sopar va transcórrer amb normalitat, les mateixes banalitats de sempre fins que H va comunicar-li la decisió de marxar del país durant una bona temporada gràcies a un dels pocs projectes impulsats per la UE. En aquell precís moment D va entendre l'objectiu d'aquella trobada: acomiadar-se. Era un sopar-comiat, una cita-comiat, per tant, l'havien d'aprofitar al màxim. Les mirades eren més intenses i s'hi llegien els pensaments, qualsevol lleu contacte feia augmentar els impulsos lascius d'ambdós, encara que intentaven ocultar-los. Van decidir emborratxar-se per celebrar el nou rumb que prenia la vida.
Van entrar al primer bar musical que van trobar. D va prendre tres vodkes amb llimona, prou per perdre la inhibició, i gaudir del primer petó. El més desitjat en cada trobada, el que produia més satisfacció. El contacte físic va arribar després del segon cubata. Assedegats van demanar una última copa per brindar pel futur. Seguien un pacte no escrit, s'oferien l'un a l'altre emrbiragats pels impulsos sexuals que els van arrossegar cap a llocs més amagats, isolats de la gent. S'ha de dir que l'esperit voyeur l'havien perdut amb el temps. Tenien ganes de fer l'amor, segurament seria l'última vegada que mantindiren un contacte tan primitiu, i això encara els excitava més. Van acabar entaforats dins del cotxe d'H. La incomoditat de la situació va ser un al·licient idoni per practicar els seus jocs.
S'acomiadaren allà mateix. D no volia comiats sentimentals. S'allisava el vestit negre i es retocava els cabells mentre sortia del cotxe. Caminava balencejant-se carrer amunt, notant l'escalfor del cos d'H. Ell la mirava satisfet com qui acaba de guanyar un premi sense massa esforç. Sabia que tard o d'hora viurien una relació passional com dos salvatges. I ja l'havien tinguda.
Al cap de cinc minuts la va trucar a casa, encara no havia arribat, i va deixar un missatge al contestador. Un dels seus defectes era la incapacitat de comunicar-se en persona. Sempre recordava coses importants a dir massa tard, quan l'altre ja havia marxat.
Missatge número tres. Rebut avui a les 05 hores i 14 minuts. Hola...només volia dir-te...que ha estat genial! Si vols ens podem veure la setmana que ve. Encara puc trobar un forat. Bé digue'm alguna cosa. Un petó. D s'encén una cigarreta mentre escolta la veu tremolosa d'H. Somriu satisfeta. Ara és ella qui ha guanyat un premi sense massa esforç. Finalment ell se sentia lligat a ella. I això l'excitava.
H sent el senyal acústic del seu mòbil. La pantalla lluminosa l'amenaça. Mensaje recibido. ¿Leer mensaje? Sense pensar-s'ho prem el botó verd.
Bon viatge. D.



Comentaris

  • D i H[Ofensiu]
    Pa amb Tomàquet | 03-04-2008

    som tots plegats

  • doncs si[Ofensiu]
    Berenice | 28-10-2005

    quantes relacions mai haurien ni tan sols començat de no existir els sms. Quantes tampoc haurien acabat, sense haver-h pogut fer sense ser en persona..
    I quantes relacions són com aquesta que menciones, sexe disfressat sota el cartellet d'amistat, amistat sorgida del sexe...

    crec que aquest relat és una il.lustració molt bona del que són les relacions avui dia..

    felicitats

  • un bon relat,[Ofensiu]
    Tiamat | 01-10-2005

    sí senyora, i a més, amb un estil que poques noies fan servir. M'agrada, sísí

    Et recomano que et llegeixis Acid House, d'Irvine Welsh (l'autor de trainspotting). Són contes curts, amb un cert aire al teu relat (encara que els seus, són més crus, més sarcàstics), que crec que et pot agradar.


    Salut!


    Tiamat

  • Des de l'autònoma bonica...[Ofensiu]
    Aitana | 06-04-2005

    Felicitats Cristineta!
    si continues així aviat et fitxarem a traces...
    Petons!

  • Gran treball[Ofensiu]
    kookeemonzzzter | 02-04-2005 | Valoració: 9

    M'agrada com avança i sobretot, el que més m'ha interessat és el narrador. És un narrador especial: és un narrador exterior però que sembla el monòleg interior (els pensaments) de D. Jugues força bé, no sé si voluntàriament, amb aquest límit entre narrador omniscient i monòleg interior.

    Molt bo. Passa a ésser un dels meus preferits per analitzar amb més calma aquest narrador.

  • Sorprenent![Ofensiu]
    Sareta_16 | 26-03-2005 | Valoració: 9

    Eis és molt bo, el final espectacular!;) Molt ben aconseguit!;)

  • Molt bo i diferent[Ofensiu]
    Rubenus | 24-03-2005 | Valoració: 8

    No havia llegit mai la descripcio d'una relacio de parella, de forma tant directa i real.
    Felicitats Tina, segur que el teu relat estara en el llibre.

  • Genial![Ofensiu]
    Migobu | 21-03-2005 | Valoració: 10

    És un relat genial!

    M'ha encantat la historia i la forma en que s'exposa i desenvolupa, i com també ha comentat en Ricard, el final es genial.

    Encara no he llegit el llibre que s'ha editat amb 50 dels millors relats de www.relatsencatala.com. Pero estic segur que de "Bon Viatge" serà un dels 50 relats del segón llibre de RC!

    Migobu

  • excel·lent![Ofensiu]
    vinaside | 21-03-2005 | Valoració: 10

    m'agrada l'estil, la història i, sobretot, el final...

    moltes felicitats!

    ricard

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    neret | 20-03-2005

    té un estil fresc i directe, i parles de com ocultem amb converses i accions banals el que realment és important... a veure com serà el proper relat!

    felicitats

    neret

Valoració mitja: 9.2

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Tinaf

2 Relats

12 Comentaris

3874 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17

Últims relats de l'autor