Què dur és perdre algú que estimes... Ho sé perquè he perdut el meu pare, i fa tres setmanes se'n va anar el meu avi...
La Nuri allà on sigui se sentirà orgullossa de saber que la seva família la recordarà per sempre...

Laureta, mai a la vida havia vist ningú escrivint el que tu escrius!
Per això et mereixes que et digui que ets la millor poeta del món!!!!!
T'estimo

un relat molt guapo!!!!!!
La vida és el tresor més bonic del món.
Gràcies per al teu comentari yuna!!!!!!!!

Felicitats!!!!!!
M'ha agradat molt, trobo que expresa molt bé el sentiment de tristesa i anyorança.
Definitivament un gran poema.
Petonets!!!!!
Moltes gràcies pel comentari