Excursió al cementiri

Un relat de: Tommy

El vent bufa, imponent i autoritari; tant sols això trenca el silenci que ningú s'atraveix a desafiar; temorosos, tots acabarem allà, el final arribarà; i reposarem en un lloc cínic, trist, i fosc; entre mig de vells arbres que han vist com arribaven tots, un darrere l'altre, en una mateixa direcció.

Tot és ple de flors seques, els ocells se les emportaran ves a saber a on; i això per no parlar de la gespa, alta, seca, lletja, i fastigosa! L'escena és realment terrible, emparada de tristot o potser d'impotència, totes les històries tenen el mateix desenllaç.

El millor és fugir, marxar ben lluny d'aquells quatre murs, la funció dels quals és guardar les restes d'allò que algun dia era una persona.

Tanco el vell forriat, rovellat, com tot el que té darrere seu, i fuigo desitjant no haver de tornar en molt de temps!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer