"Silenci és parlar amb tu mateix..."
però què és parlar amb tu mateix?? hi parlem tot el que hi hauriem de parlar?? potser silenci també és escoltar-te a tu mateix que tampoc ho fem massa sovint... no tot el que ens mereixem. M'ha agradat moltissim, em fa pensar molt i això és molt bo. Gracies per valorar el meu relat, és el primer que escric i em dona forces per continuar buscant moments de silenci... moments d'inspiració...

m'has fet emocionar molt, es veu que avui he de trobar els relats més macos, els més emocionants, aquells que s'escriuen amb el cor a la mà, com el teu, no deixis de pensar-hi, és el més maco que hi ha, l'amor... el tens molt aprop, n'estic segura, més que la distancia física, la distancia emocional és qüetió de milimetres...

molt maco, és el que has de fer, sempre amb el somriure que a ell li agradava, sempre pensant que està amb tu, perquè sempre hi estarà, això no te n'oblidis, ha marxat un trosset de tu amb ell i se n'ha quedat un de seu amb tu i molt gran...conserva'l sempre,,,

jo penso el mateix, és impossible està més ple de felicitat!!!! és preciós, uns moments molt macos, unics i que no tothom pot viure... la lluna als teus ulls... la seva llum és el que et fa sentir viu...
felicitats, uns sentiments preciosos i molt ben expressats. gracies.