La mort de l'amor

Mai he sabut perquè, però sempre t'he estimat. Sé que a vegades no m'he portat gens bé amb tu, però ara ja no puc canviar-ho, ara ja no puc dirt-te tot el que t 'he estimat, t'estimo i t¡estimaré sempre encara que ja no ens tornarem a veure. Ja no podré tornar a besar-te, ni a tocar-te ni ha escoltar-te, però sempre et sentiré amb mi, perquè encara que el teu jove cor hagi parat de bombejar, sempre estarà junt amb el meu. Sempre recordaré tots aquells moments en que ens ho passaven també junts, aquells moments en qué érem una única persona i en qué pensaven com sería la nostra vida junts, la nostra familia. Ja havíem pensat els noms dels nostres fills, el lloc del casament, el viatge de nuvis. Però tots aquests somnis, quedaren sempre en somnis, mai els podrem fer realitat, perquè mai seré tan feliç.

T'aniré a veure sempre que pugui, i quan ho faci sempre portaré amb mi el meu somriure que tant t'agradava veure, encara que el meu cor mai tornarà a somriure, perquè mai tornarà a trobar un cor tan sensible, protector i romàntic com el teu.

Mai t'oblidaré amor.