Gràcies, Averrois, perl teu comentari.

Certament, és un amor que va més enllà del cos físic.

Una abraçada.

Hola, jos monts.

Això és el que passa quan s'ha d'escriure amb les paraules comptades (en aquest cas, 250). Aquest relat pertany al Minirepte 78: Va passar al tren.

De totes maneres, no sé a què et refereixes quan dius que et manca el final, jo crec que és evident: la mata.

Gràcies pel teu comentari.

Un bell poema, T. Cargol. Transmet tanta serenitat, tanta harmonia, que val la pena, com tu dius, descriure aquest moment amb el llapis dels records.

Una abraçada.

Enginyós, amb un sentit de l'humor fi i irònic. M'he rigut força imaginant aquesta situació. A més, un relat molt ben lligat. Felicitats.
Però sisplau, senyor Jutge, no li faci cas!!!

Tan enginyós com l'altre. M'he rigut.
A més, té un punt de realitat indiscutible que el fa entranyable.

M'ha agradat.

Un relat divertit, Ivan.

M'agraden aquestes giragonses que fan els personatges; aquesta mena de cercle infernal on tot gira i gira i res no canvia.

Salutacions

Un relat entretingut on tot acaba quan comença, o a l'inrevés.

Un estil directe, barrejat, vertiginós. Em plau veure com les imatges van prenent vida com sortides del fons d'un volcà, com espitades, relligant idees diverses que convergeixen en algun punt en comú.
Com que m'ha agradat, he volgut llegir altres relats teus i he quedat meravellada.
Salutacions

Un petit poema amb força. Potser el fet de començar tots els versos per la paraula “Sigues” , podria semblar una ordre, però aquest poema parla de sentiments, potser de complicitats amagades en un somriure, en una mirada o en aquestes paraules que ens has escrit.

Una abraçada.

M'he confós amb un altre relat i per això he fet aquest comentari sobre el paral·lelisme de la creació.
Aclarit això, el trobo un relat magnífic. D'una ironia fina i elegant. Molt ben desenvolupat i, això sí que era per aquest: el final és una bomba. Però una bomba que, quan esclata, sorprèn per la frivolitat i falta de valors del personatge. De pedra m'he quedat només d'imaginar-me les cares dels concurrents.

Salutacions.

M'he confós amb un altre relat i per això he fet aquest comentari sobre el paral·lelisme de la creació.
Aclarit això, el trobo un relat magnífic. D'una ironia fina i elegant. Molt ben desenvolupat i, això sí que era per aquest: el final és una bomba. Però una bomba que, quan esclata, sorprèn per la frivolitat i falta de valors del personatge. De pedra m'he quedat només d'imaginar-me les cares dels concurrents.

Salutacions.

Un relat magnífic.
L'inici és tan actual, tan indirecte, tan impersonal... I després, de cop, pren un ritme embolicat i desafiant, gairebé còsmic, on tot pren sentit d'una manera natural.
Trobo molt encertat el paral·lelisme entre la Creació i l'acte creatiu, per això m'ha semblat que està molt ben encaixat dins el món de la moda. És alhora divertit, crític i amè.
Molt bon relat.

Una lectura molt agradable, malgrat el tema sigui trist. L'estil lineal permet fer una descripció gradual dels sentiments, d'acord amb el pas del temps.
La repetició del “M'estimes? T'estimo” li dóna un ritme quasi dansaire que es trenca amb els dos últims paràgrafs.
Una relat detallista i acurat.

I tant que és una obra mestra. Déu n'hi do!
La supèrbia ha quedat molt ben retratada, i el paral·lelisme entre la Creació i un acte creatiu és molt encertat.
La guinda final ha estat una bomba: genial.

Salutacions

Un inici col·loquial, de tu a tu, dóna pas a un original relat atrevit i fresc on el ritme és cada cop més ràpid.
La descripció dels personatges és molt bona; i l'ambientació estupenda. Molt ben narrat. M'ha agradat.

Una abraçada.