En el temps en que estic viu

Un relat de: T. Cargol
En el temps en que estic viu

En plena nit m'alço:
recullo amb precisió forjada amb anys
a les palpentes
el llapis per descriurei el moment
- que oblidaria sens dubte!-
per fer constar la vivència de l'instant,
en que m'adono que he d'esperar tranquil
que el meu destí es desvetlli,
sigui quin sigui,...
he d'esperar, ben tranquil, el meu destí.

Comentaris

  • Un poema concís[Ofensiu]
    Atlantis | 14-06-2013

    que parla d'aquest moment on és present el pas del temps, però amb tanquil·litat i esperança.

    Bon poema!!

  • Instants[Ofensiu]
    allan lee | 09-06-2013

    Com volem tenir-los en el record quan són bells. Els teus poemes tenen una rara harmonia, com fets de peces que no saps cóm s'adiuen.

    Aquest temps que corre o s'atura segons la nostra percepció, no deu ser una dada confiable. Una abraçada
    a

  • Un bon poema[Ofensiu]
    Teresa | 09-06-2013

    Un bell poema, T. Cargol. Transmet tanta serenitat, tanta harmonia, que val la pena, com tu dius, descriure aquest moment amb el llapis dels records.

    Una abraçada.

  • betixeli | 08-06-2013

    M'he imaginat un llàpis d'aquells d'Ikea...però tan se val l'eina, l'important és el resultat, el relat de l'instant precís en que, de cop, prens consciència.
    A mi també m'agrada relatar instants, amb llàpis d'Ikea, si cal.

  • Esperant la muntanya[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-06-2013 | Valoració: 10

    Si tu no pots anar a la muntanya, ella vindrà a tu, més o menys així. Esperar amb serenitat el pas del temps, sense anar a cercar-lo, oi? Un poema breu que amaga moltes coses, molt profundes. La reflexió del pas del temps, de l'edat que ens toca viure i l'harmonia que cal per a fer-ho. El ritme d'un minuet de Haydn, per exemple. Una abraçada.

    Aleix