Els petits moments

Per molt que semblin deslligats de la realitat o un pèl desorientats respecte al cos principal de la història personal de cadascú, tan sols ho són en aparença. Els petits moments, tot i que poden passar desapercebuts, són, en realitat bocins de vida que ens emocionen, ens corprenen o ens plauen encara que tot just ens toquin. N’hi ha prou, la nostra pell els ha notat, els ha fet seus i ningú no ens els podrà arrabassar de la memòria, malgrat la levitat del seu ésser.

I, al final, un dia o altre –com molt bé dius– es manifestaran en conjunt, confegint harmoniosament aquella rítmica partitura que esmentes i que, si s’han viscut intensament, ens mostraran els misteris que conformen la nostra vida més íntima.
Cal estar a l’aguait de totes les vivències, les grans i, sobretot, les petites, ja que és l’únic tresor que podem guardar a les nostres alforges per gaudir-ne a bastament on i quan més els necessitem.

Fa temps, vaig escriure un sonet on reivindicava la vida en plenitud, moment a moment.

De respirar els instants viu l’alegria,
de tastar-los tots ells complidament,
bo i gaudint dels batecs de cada dia.

Si t’hi vols atansar, és aquest, Hic et nunc.

Raül

jo sóc partidari de donar més importància als petits que als grans moments, ja que els grans moments son els que estan constituïts per petits i a vegades minúsculs moments que aparentment no poden tenir importància com pot ser una simple mirada o un somriure... el que poden arribar a esdevenir aquests dos minúsculs moments que poden aparèixer en qualsevol moment i en qualsevol lloc de la vida...
per cert... moltes felicitats per guanyar el repte clàssic de l’amor!!!

Una salutació

Eloi

és una suma de petits moments que ens omplen de sentit i que es fan grans a la nostra memòria

molt ben expressat teresa

salutacions des de mataró !!!

joan

Salut Teresa,

Totalment d'acord amb tu i la teva prosa versada. Potser ha arribat l'hora que dels petits moments en comencem a dir grans. No sigui que badem, ens segrestin les paraules i ens quedem sense res.

Gràcies per llegir-me i trobar temps per fer-m'ho saber. Una abraçada!

Estic totalment d'acord amb tu. Sóc partidària dels petits moments més que de les grans gestes.

Rep una abraçada de benvinguda a aquesta gran i entranyable família de RC.

Hola!
El teu relat és com una fulla que cau, suau, i es posa a terra. M'ha encantat, l'he trobat molt delicat. Quant a contingut, és cert, hem d'aprendre a reconèixer els petits moments, els bons és clar, perquè ens solen quedar aquells detalls dolents. I és cert també que amb la unió d'aquests petits trossos en podem fer un mosaic, un mosaic d'aquells de colors separats per línies negres, tipus vitrall d'església, que és la nostra vida. Repeteixo, preciós.
Has entrat amb bon peu a RC, et dono la benvinguda i espero que estiguis molt de temps entre nosaltres.
Un somriure,
Anaïs

Cada dia té algun moment i que cal valorar en allitar-se.

És clar que hi ha encara més. Els moments petits (jo crec que és el contrari) que dius tu i que no sempre quadren amb el dia a dia. Quan s'esdevenen hi ha un bocí d'eternitat.

Jo no l'he llegit, però el títol del teu relat em fa pensar en un llibrer (desconec l'autor) 'EL DEU DE LES COSES PETITES? (o quelcom semblant). I em sembla que em van dir que anava d'això (potser que el llegeixi!!!!):

La imatge que has triat pel perfil diu molt, com si aquella tímida nimfa obrís una caixeta per mirar -i que no marxin- aquests petits moments.

Benvinguda a relats en català!!!!


I gràcies per participar al nano (encara ets a temps de refer-lo. Màxim vint mots, vint naps, vint cols, hheheh).

I hi ha més reptes. No ens deixis, que cal nova fornada. I tu promets!!!!

Una abraçada!

Mena

Un petit tresor, el que ens has deixat aquí escrit.
Però corre, ves al repte del hort, que t'has passat de mots! Es un màxim de 20. Potser encara al ser novell et podem deixar aquest fora de concurs, i donar per valid el nou. No ho sé, per mi si.
Anna