Remor de barques en silenci

Reconec, en la vibració càlida i acollidora del teu cos nu, les meves necessitats més vulnerables, la meva intimitat més inconfessable. Quan em parles en aquest idioma antic i quiet que hem fet nostre, inconscientment busco el meu nom en els teus llavis per sentir-me estimada des de dins, enterament, sense fisures. Com una ofrena, o potser com un alè, estic al teu costat.
Endevino, amb la lucidesa inequívoca de la intuïció, la tendresa d’unes mans que m’acaronen; unes mans plenes de tu i de mi, d’estar junts. De veus infinites, de vespres, de matins, d’amor, de cel de mitjanit. També d’absències. Fa una humitat agradable aquesta nit: humitat de barques silencioses a la pell.
Hi han mirades amagades en les nits que tu no hi ets.