Gràcies per comentar el meu relat, m'ha agradat el que deies sobre L'infant i el llençol. I en tot allò amb el que t'has sentit identificada amb el meu relat espero que ho hagis pogut superar o que almenys el teu cor ho pugui portar amb força i coratge.
He llegit aquest relat teu que m'has recomanat i es veritat que tenen un punt de semblança, mai sabem que ens pot dur el futur enmig de la nostra vida. Que per jo sol ser normal i feliç, encara que tenc els meus dies dolents. Però, prefereixo veure el futur en positiu que en negatiu.
És molt particular que el teu personatge li doni més importància durant tot el teu relat a un tall al dit i no al fet de què té un càncer de pit. Tot i ser una malaltia més important. M'ha agradat el teu enfocament, com si el mateix personatge li volgués llevar importància a la malaltia.

A qui li agradin els sentiments trobarà en aquest relat un lloc on poder refugiar-se una estona i sentir-se identificat, i els qui no vulguin sabre res de sentiments val més que omiteixin fer una lectura d'aquest relat.