Ulls mel, ulls marages

Un relat de: Taanit

"M'encanta trepitjar l'arena a l'estiu, sento un pessigolleig a la planta dels peus que traspassa totes les meves terminacions nervioses i em relaxa. És un sentiment de llibertat, res separa la meva carn de la natura, res separa l'esperit humà de l'esperit de la terra. Comences caminant per gaudir més aquesta sensació i acabes corrent vorera mar inspirant l'aire salí que xoca contra la cara. A totes aquestes sensacions s'uneix el calor del sol que se't fica a la pell, el cel blau que intensifica la llum fins a fer-la segadora i l'alegria que se't desborda del pit.
Llençar-me a l'aigua i sentir l'impacte de la calor a la fredor és una altra de les sensacions que m'agrada de la platja. Sentir com la mar t'envolta. Com s'adapta a la teva figura.
La platja i el mar són la meva llar dins la natura, sense ells no estaria completa. Allà vaig descobrir els ulls que no deixaven de mirar-me, els meus somnis de maragdes enterrades en terra. Uns ulls que no m'atrevia a contemplar encara que sabia que estaven fixats en mi. Em feien sentir sensual amb cada corba de la meva pell, com si es volguessin transformar en la sal de la mar per poder-me acariciar."

On sóc?...És fosc i només puc observar siluetes estàtiques al meu voltant...Encara que una de les siluetes es mou... Tanco les parpelles i et torno a veure...

"Vares picar la vanitat de les meves pupil·les marrons amb un repte:

- Qui creus que arribarà abans a aquell embarcador de fusta?

L'escuma de les onades se'm va engolir quan es va iniciar el joc. D'aletes i escates de sirena em va dotar la natura per nedar entre les corrents càlides de l'estiu. Vaig tocar en primer lloc l'embarcador i em vaig girar per veure't arribar. Sabia que l'aigua marina no era el teu element, no t'havia adoptat com a fill seu. Quan vares apropar-te, als teus llavis es va formar una rialla i em vas dir:

- Sirena meva, m'has guanyat, però t'has adonat de què puc admirar un dels teus pits?

Les meves galtes es varen transformar en dues pires de foc. Si aquesta vermellor fos sang deixaria que s'escorregués gota a gota i veuria com cauen a l'aigua salada i es desfan com si mai haguessin existit. Però, al no ser possible desfer-me de la traïció de la meva vergonya, em vaig girar per tapar el mugró bru que coronava el meu pit de pell nevada.

- Quina vergonya! - vaig exclamar vàries vegades.

Del teu coll va sortir un cant rialler i em vas respondre:

- No te n'ha de fer, ja he vist altres pits.

Als llavis se't va quedar tatuat un somriure alegre, però enigmàtic. Què havies volgut insinuar amb aquelles paraules? Com que la confiança entre les nostres ànimes era un fil resistent, però encara massa prim, no em vaig atrevir a demanar-te que em donessis la solució a aquella frase de divergents significats."

Obro les parpelles... Tot és silenci, només escolto els batecs del meu cor dins els oïdes...Silenci i més silenci...La meva respiració, una altra respiració...On sóc?... Tanco els ulls...

"El silenci ens va envoltar i vàrem deixar que les ones de la meva llar ens gronxessin. Seria la darrera vegada aquell estiu que podríem nedar junts, l'últim instant enmig de la mar salada que protegeix amb copinyes la meva illa estimada. Ni una paraula, només el remor del vent, només el nostre incipient sentiment. Les nostres mirades fugisseres es varen fermar durant uns breus segons i varen decidir que aquell moment l'eternitzaríem en els nostres records.
Vares fugir de la roca ancorada a l'aigua que em va veure néixer. La distància entre nosaltres ara era doble. Emocional i física. La meva presència es va convertir en un buit quan tenies les pupil·les obertes. Només si les tancaves em podies veure, sentir que era a prop, que et volia regalar el meu somriure.
Sentia que volia amollar el meu cor a la mar perquè solques l'escuma blanquinosa i així arribés al teu cor."

Pupil·les que s'obren per captar tota la llum dins la obscuritat...Una silueta es mou, m'envolta i em dona escalfor...Calidesa, tendresa...Dues respiracions compassades... On sóc? Tinc molta son...

"Les agulles dels rellotges avançaven en el temps i només les paraules escrites ens mantenien en contacte. El principi de màgia que havies deixat a la meva caixa toràcica anava creixent, s'expandia com un sol jove que cremava al seu pas tot el que hi havia.
T'havia de trobar, havia de seguir la teva essència d'estel brillant. Li vaig demanar a la lluna d'argent vell si t'havia vist en algun remot lloc.

- Enclaustrada aquí al cel nocturn puc observar la terra plena de verdor i les aigües inundades de peixos. Ploro llàgrimes silencioses pels fets bons i dolents que observo des de la meva posició estàtica. I em demanes si he vist un estel? Sí, en vaig veure un caure de les constel·lacions i aterrar al mar. Ara camina pel món, concretament està allà.

I vaig anar al punt de la terra on m'indicava la lluna.
Quan et vaig retrobar el teu somriure seguia sent l'enigma de l'esfinx, indesxifrable. Que hi havia darrera la teva mirada de finestres verdes? Ho havia de descobrir."
"Saps com vaig començar a estimar-te? Durant el meu sopar d' aniversari, a principi del tòrrid estiu, les meves companyes de pis em varen dir:

- Com és que mai ens havies parlat del teu amic? És molt maco. Encara que té cara de nen.
- Però, que dieu, si només és un bon amic meu de fa anys.

Quan va començar el sopar et vaig mirar amb uns altres ulls. Et vaig començar a veure com un home de qui enamorar-se. Però no era el moment adequat encara, el meu cor estava ferit. Tenia l'esperit ple de ressentiment i d'odi envers una persona que va trair els meus sentiments cap a ell."

Obro els ulls... Obris els ulls... La mel mira unes maragdes...La boira dels somnis es difumina una mica, però es torna a formar...Ulls closos...

"Cabells castanys amb espurnes pèl-roges es precipitaven con una cascada per les meves espatlles. Els admiraves i els omplies de compliments. Me'ls robaves per acariciar-los.
Cada dia el meu amor per tu creixia, superava els límits de la meva pell. Les nostres ànimes seguien en silenci sense revelar el que sentien. Les meves cordes vocals volien cridar els sentiments que amagava el pit, però la boca seguia muda, tancada i closa.
Em vaig transformar en una minusvàlida emocional, era un trencaclosques incomplet on la peça que faltaves eres tu.
Les teves maragdes seguien sense respondre'm. Em vaig cansar d'esperar i et vaig advertir:

- Em vull suïcidar! Però, abans...

Un apropament cap a tu em va fer donar-te un petó suau a la galta.

- Si t'has de suïcidar el petó ha de ser de veritat.

Els teus llavis molsuts ajuntats amb els meus per fi em varen donar la resposta que cercava des de les aigües de l'estiu."

Em despertes... Desfàs els meus somnis... No recordo el que he somniat, ara només m'importen els teus llavis... El fet de dormir amb tu al teu costat, l'escalfor humana...Ulls oberts... Ulls de mel... Ulls de maragdes...Ulls entremesclats...


Comentaris

  • El cor als ulls[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-10-2007 | Valoració: 10

    Has sabut transmetre les sensacions d'una dona que gaudeix de la natura i de les sensacions que aquesta li regala i has aconseguit posar paraules als sentiments que persegueix, a tot allò que observa incloent les pròpies emocions, a la mirada fugissera que anhela es transformi en permanent.

    M'encanta continuar trobant coincidències! Per agrair aquest primer relat teu, t'ofereixo el primer que vaig enviar jo a publicar: Amb les cames separades, on trobaràs també sentiments i ulls que observen, que miren veient.

    Ah, per cert! Aquell dia dolent va ser superat feliçment. Encara que de tant en tant, com tu, tinc dies dolents, no tinc grans problemes de salut. I també intento encarar el futur en positiu... Espero que en puguem compartir alguns minuts d'aquest pervindre!

    De moment, t'envio una abraçada des del mig del cor,
    Unaquimera

  • Sentiments que escarrufen la pell[Ofensiu]
    Taanit | 09-10-2007

    A qui li agradin els sentiments trobarà en aquest relat un lloc on poder refugiar-se una estona i sentir-se identificat, i els qui no vulguin sabre res de sentiments val més que omiteixin fer una lectura d'aquest relat.

  • molt be laiona!![Ofensiu]
    MargaCol | 05-10-2007

    eips!
    aixo m'ha impressionat molt!!!aquesta al.lota des teu relat esta ben enamorada!!!
    besades

l´Autor

Taanit

6 Relats

4 Comentaris

4702 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Vaig néixer un 30 de juny tot començat l'estiu, vora la mar. Tal vegada per aquesta raó sempre m'ha agradat gronxar-me en les ones i la seva escuma des de que sóc petita.
M'agrada molt escriure i posar sobre una fulla, encara que ara ja és sobre el teclat d'un ordenador, els meus pensaments i els relats o les històries que surten de la meva ment.