Felicitats Antoni,
no podía ser més oportuna la teva reflexió ni millor escollit l'escrit de Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller. Li penso donar tota la difusió que pugui perquè al final el que sempre passa és el que ell diu.
Enhorabona de nou!

Molt d'acord "aleshores".
La gran obsessió de la majoria de persones, deixar un llegat que pugui ser rememorat en el futur. La resta no té importància. Com dius, el dia que faltem ni s'estranya ni ens estranya ningú.
Gràcies pel comentari.

Molt d'acord "aleshores".
La gran obsessió de la majoria de persones, deixar un llegat que pugui ser rememorat en el futur. La resta no té importància. Com dius, el dia que faltem ni s'estranya ni ens estranya ningú.
Gràcies pel comentari.

Gràcies aleshores pel teu comentari.
Si la seva biografia està bé va contreure poliomelitis l'any 1921, amb 40 anys

Ens dones una pista? qué és el que penses?

Gràcies Iong pel comentari. Amb el gos parla castellà perquè és un bodeguer cordobés i encara no enten el català. I amb la consciència no se, potser són bilingües!

Ostres Allan, el teu relat és formidable. La segona frase és per memoritzar-la. La enumeració de situacions sense signes de puntuació aconsegueix conmoure el lector atent. Tècnicament impecable. El llegiré més vegades....

Un article brillant, sens dubte. No hi havia pensat mai en les raons musicals que l'han portada a ser una composició fúnebre. Sabeu si hi ha a Youtube alguna interpretació amb el tempo que li pertocaria? No em faig a la idea. Gràcies!

Moltes gràcies Nonna, content de que t'hagi agradat!

Moltes gràcies Nonna, content de que t'hagi agradat!

Un tribut molt maco a la Barcelona autèntica, la dels barris, la de la gent treballadora, la vius i reviuras fins a l'últim dia

Si, quantes voltes dona la vida....
Entranyables les evocacions...

Si, quantes voltes dona la vida....
Entranyables les evocacions...

Si, quantes voltes dona la vida....
Entranyables les evocacions...

La casualitat m'ha portat a llegir aquest poema.
Francament molt bo, m'ha agradat molt!