Mutare tempora

Pares i mestres li van dir que calia ser fort i tenaç i els manuals d’autoajuda li recorden ara, com també les elits i els gurús que tornen de NYC. Tot és ple de "quotes", tornen els aforismes de Cioran i Carnegie, les repeticions de twitter, els "bloggers" predicadors i els llibres dels "Nocilladreamers". Tot plegat sembla "cool" però en realitat ens endinsa en una talaia gegant on la paraula de Déu és ara la resiliència i el “do it yourself”.

La coctelera inclou més coses: la solidaritat, les maratons, els nacionalismes, l’arte povera de nou, la transparència, el "big data" i la democràcia representativa. I tot plegat amb pantalles arreu i amb el "digital signane" com a nou canal de relació. Macabeo n'és molt conscient de tot plegat i de fet ell també n'és un "geek" que sovint rememora coses com les les discos del primer Star Wars, les festes bíbliques del vedell d’or i els personatges de Tim Burton. És així que ha decidit fermament que, malgrat la seva edat - cinquanta-dos ja -, havia d’intentar-ho perquè ell, ja veus, continua sent tenaç, com li van ensenyar pares i mestres.

Ha anat al quiosc i ha comprat el Vogue, el CQ i dos Cosmopolitan endarrerits. S’ha apuntat a un curs d’imatge personal per internet i abans d’un mes s’ha plantat en un "meetup d’estartapers", ha pres el vermut a Sant Antoni i s’ha colat en les festes de Sant Martí. No s’hi acaba de veure amb la seva edat però sembla que cola i va fent.

Aquesta matinada, però, tornant a casa en un bus de la V45, la que travessa Gran Via de dalt a baix, un jove ben educat li ha cedit el seu seient i un altre li ha demanat, si us plau, si li podia indicar com arribar a l'Oficina de Correus. Dissimuladament, mentre li parlaven, Macabeo ha intentat baixar uns centímetres els seus pantalons de piquillo, s’ha tret la "màniga-tattoo" i les ulleres grogues d’escletxes i ha donat les gràcies als joves mentre mirava d'amagar el seu pentinat de metxes californianes. Ha picat el botó de parada i ha desaparegut pel carrer d’Aribau.