Estàtua de sal

En el teu esguard propi, esdevens
estàtua de sal sota el paraigua.
Et van dir que la pluja et dissoldria
i atemorida, has après a sobreviure
i a modelar-te un futur fet a mida.

Encegada en la foscúria de la nit,
t'enxampa, per sorpresa, la tempesta.
La pluja et dissol i els teus pensaments
es converteixen en aigua salada
que flueix lliure en un mar incert.

Ara ets corrent d'aigua marina,
i emergeixes sent onada en l'oceà,
temporal i calma que esculpeix la roca.
El vent et sacseja i et despentina,
el sol t'evapora en un instant
i et tornes núvol, gota de pluja, riu...
i ets regadiu de les noves collites,
fruit de la terra, vida i llibertat.

El cercle prescriu quan tornes a ser mar.
Nina de porcellana entre els taurons,
ets de nou l'aigua salada que els acull,
i lliure per decidir què vols fer,
els apaivagues amb les teves carícies.

El cor et batega i t'esmicola la por.
Trenques el silenci que tiba el teu clam
quan tremola la frontissa del món.
Decideixes que no vols tornar a ser
víctima col·lateral, estàtua de sal.



IX CONCURS DE POESIA I NARRATIVA convocat per l' Associació Badalona Poètica
3r premi "Llàntia d'oli"
16 de desembre de 2016