Cercador
Estàtua de sal
Un relat de: mar - montse assensEn el teu esguard propi, esdevens
estàtua de sal sota el paraigua.
Et van dir que la pluja et dissoldria
i atemorida, has après a sobreviure
i a modelar-te un futur fet a mida.
Encegada en la foscúria de la nit,
t'enxampa, per sorpresa, la tempesta.
La pluja et dissol i els teus pensaments
es converteixen en aigua salada
que flueix lliure en un mar incert.
Ara ets corrent d'aigua marina,
i emergeixes sent onada en l'oceà,
temporal i calma que esculpeix la roca.
El vent et sacseja i et despentina,
el sol t'evapora en un instant
i et tornes núvol, gota de pluja, riu...
i ets regadiu de les noves collites,
fruit de la terra, vida i llibertat.
El cercle prescriu quan tornes a ser mar.
Nina de porcellana entre els taurons,
ets de nou l'aigua salada que els acull,
i lliure per decidir què vols fer,
els apaivagues amb les teves carícies.
El cor et batega i t'esmicola la por.
Trenques el silenci que tiba el teu clam
quan tremola la frontissa del món.
Decideixes que no vols tornar a ser
víctima col·lateral, estàtua de sal.
IX CONCURS DE POESIA I NARRATIVA convocat per l' Associació Badalona Poètica
3r premi "Llàntia d'oli"
16 de desembre de 2016
Comentaris
-
Per casualitat també![Ofensiu]Swoojh | 12-09-2017 | Valoració: 10
La casualitat m'ha portat a llegir aquest poema.
Francament molt bo, m'ha agradat molt! -
Maquíssim![Ofensiu]olgalvi | 04-05-2017 | Valoració: 10
M'ha agradat molt! l'aigüa és vida i tot és un cicle que no té mai final. Felicitats!!
-
Preciós[Ofensiu]llegiresviure | 16-03-2017 | Valoració: 10
Tot el teu poema és aigua que corre...
-
La vida flueix...[Ofensiu]Nil | 10-01-2017 | Valoració: 10
Una forma, al meu entendre, molt poètica de dir que la matèria mai es destrueix sinó que es transforma. I és que el contrari de vida no és pas mort: és naixement! La defunció no existeix pas. i si si fóssim conscient d'aquesta evidència, de que a cada segon tornem a nàixer de nou, la vida se'ns faria més agradable o poètica per dir-ho d'alguna manera -
Marinera[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 20-12-2016 | Valoració: 10
Caram, caram, quin poemàs! Nattura i cor, aigua salada, dolça, aigües. Rerefons de serenitat i un passeig descalç per la platja d'hivern. Una meravella! Montse, que passis un molt bon Nadal, records a en Ferran i una forta abraçada!
Aleix
Valoració mitja: 10
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor

137 Relats
1104 Comentaris
500245 Lectures
Valoració de l'autor: 9.54
Biografia:
doncs sóc :
persona
i res més
.........................
brisalls de mar
JKR (el meu fill)
güitxi (la meva filla)
Kyra (la meva neboda)
Ferran Planell (el meu company)
Montse Assens (Jo)
wikipèdia
............................................
gràcies per aquests escrits :-)
i gràcies per:
atrapat en vos / OhCapità
El cim dels poetes / Equinozio
La "Motosierra" / conxa
Cor de mel... cor de vidre... cor de mar / Marc
La ressaca electoral / vicenç
Indigent, com jo. Gràcies Sílvia "llibre"
Traspuar la paraula llibertat. Gràcies Marta"
............................................
Llibres publicats d'autoria pròpia o compartida:
Llibres publicats
Indigent, com jo.
Ostatges polítics
Bugada. Onada edicions
Apartheids. Cossetània edicionss
Verseja'm els silencis
Secrets acariciats
El bes de la nit. Editorial Bromera
Glops de nit. Editorial Germania
A l'altre costat de la pell
100 Jocs per a fer a casa amb els teus fills. Cossetània edicionss
Sota un cel d'estrelles
Entrevistes
Lletres de dona
Cazarabet conversa amb...
Converses confinades.
De la mà de la cultura