M'ha encantat aquest poema, és molt bonic, i plasma d'una manera realista el que sents.
A mi també em va pasar com a tu, i com deia a Gorwillya, no saps valorar realment com és una persona fins que no la perds.
Molts ànims i sort!
Tot és pot solucionar amb paraules.

A mi em va pasar una cosa molt semblat a tu, i és veritat això de que no saps realment quan val una persona fins que no la perds. Abans de que sigui tard, t'has d'adonar del que vols, o potser el perdis per sempre.
Per mi ja és massa tard.
Molts petons i espero que continuis escribint així de bé!