Si ens hem d'apuntar ens hi apuntarem, oi? No és segur que pugui passar-me per allà, però faré el possible. De totes maneres, tal com ha fet l'Heribert, deixo el meu MSN i si algú vol trobar-se extraoficialment qualsevol altre dia, així podem parlar-ho directament.

[email protected]

Apa, salut per tots.

Sóc jo, o aquí fa un pèl de calor? Mira que algun cop he intentat comen¡ar un relat eròtic, però no aconsegueixo aquesta intensitat que li has donat. Però no entenc perquè el titules Res no és perfecte, si els hi surt rodó a tots dos! :)

A Sílvio Rodríguez ja li va passar quelcom semblant amb un unicorn, però era de color blau :)

M'agrada molt, em recorda a les històries que escrivia fa temps. A més, això d'anar per Barcelona i trobar-nos tots els tronats de la ciutat ja ens passa, als meus amics i a mi. El diàleg d'aquest moment l'hem tingut exactament igual un munt de cops. Serà veritat que algú els cria i ells s'ajunten?

Una bonica història :D

...en tan poc espai. M'encanta el començament, sec i rotund, "com una patada als collons". M'agrada que sigui una reflexió fruit d'una espurna, d'un interruptor que de cop ha fet un 'click' estrepitós en mig de la foscor absoluta de l'habitació tancada que és el Metro. És que se't dóna bé entrar a matar, mal parit! xD

No te'l valoro, perquè aquest 'averiguar' del final m'ha deixat desubicat.

M'entusiasmen aquests puzzles literaris que et muntes! Històries paral·leles amb un regust semblant i indefinit, difícil de copsar.

Això ho veig portat al cine, eh? No aquest en concret, però sí aquestes peces. Ho hem de fer, sí. Ho hem de fer.

Aquest m'agrada especialment, com l'altre de l'accident d'avió. Puc imaginar aquest home estirant-se a la Plaça Catalunya, banyat pel sol i esquitxat per les gotes de les fonts, i m'envaeix un sentiment de tranquilitat, d'estiu.

Carai, em recorda al final d'El Perfum, quan s'organitza una orgia massiva a l'execució de Grenouille.

Però han quedat peces soltes, no? Els homes de negre no tornen a aparèixer, és que potser desapareixen de cop? O és que també participen a la festa?

Amb el que estic més d'acord és que, en qualsevol moment del dia, al Metro de Barcelona, hi ha prou energia sexual reprimida com per encendre totes les llums de Nadal de Barcelona.

M'ha enganxat, el relat :)