La seva història

Un relat de: Sergi

Va sortir al balcó, il·luminat per la poca llum que els fanals del carrer poden escopir a un setè pis. L'aire tenia un regust químic, a porqueria de ciutat i a trista matinada d'hivern. Per un moment va imaginar que era a la vall que descrivia el seu llibre, una vall que restava immersa per sempre en un dia perfecte. Imaginava els ocells volant i fent complicades cabrioles, gairebé sentint l'olor de les mil flors del Jardí de Les Cinc Sorpreses i dels cirerers florits. Una pluja de pètals blancs i delicats hagués inundat l'aire al seu voltant, si no fos perquè era en un balcó, al bell mig de la ciutat.

Va veure's passejant per les grans sales de columnes, travessant les grans portes, fins arribar a la Mandala, el gran cercle de sorra de colors on el temps es dibuixava a sí mateix.

Va creure poder dominar el temps, estirar-lo i contreure'l a plaer, treure'n un tros d'aquí per afegir-lo allà, meditar tot un dia només en un segon, o restar quiet durant hores, veient passar la vida com si fos un frenètic riu de colors en pocs minuts.

Però tot allò era només una història. Un llibre fantàstic que parlava d'històries fantàstiques, escrites en llibres, que un dia van passar realment. I si hi hagués una història dins la història? Va pensar que seria bonic, viure una aventura en un segon, i despertar del somni a la matinada amb un objecte delator a la mà que la fes real.

Al cap i a la fi, ell sabia que vivia totes aquestes històries, gràcies a que algú les havia escrit abans. En aquell moment, va saber què fer. Va asseure's a la seva cadira de despatx, il·luminat per la llum pàl·lida i elèctrica de la pantalla, i va explicar la seva història.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer