Six i el taxista

Ell era un taxista responsable i de vocació. Quan encotxava a un vianant, donava el millor d'ell mateix per oferir el millor servei. Els seus clients sortien encantats del seu taxi, l'únic 600 de la ciutat habilitat com a tal.

Si els seus clients tenien calor, no es limitava a obrir la finestra. Per donar un bon servei, estalviava durant mesos i instal·lava el millor sistema d'aire acondicionat del mercat. Si els seus clients volien escoltar la cançó que sonava a la ràdio en aquell moment, pujava el volum, i a l'arribar a casa començava un nou pla d'estalvis per adquirir l'equip d'alta fidelitat més modern i adequat per al seu taxi. Si un client es queixava per qualsevol incomoditat en els seients, ell n'instal·lava uns de nous, el més còmodes i ergonòmics possible. Treballava per oferir un bon servei, i se sentia orgullós d'aconseguir-ho.

Amb el temps, Six el 600, havia patit força canvis, que ara el feien vistós i espectacular, i ben aviat la seva fama es va extendre per tota la ciutat. Quan el veien passar, els ciutadans sentien una familiaritat orgullosa, pròpia del monument més significatiu. Six era, definitivament, un dels símbols urbans de la seva ciutat.

Van passar molts anys de treball i dedicació, i amb visites a molts mitjans de comunicació i apareixent a moltes fotografies i postals, el taxista va reunir una petita fortuna. Trist va ser el comiat, quan va vendre Six el 600 a un coleccionista privat.

Actualment, el taxista viu feliç la seva jubilació a una casa aïllada de la ciutat. Per altra banda, Six el 600 ja ha fet unes quantes voltes al món, com a atracció principal de nombroses exposicions, i viu orgullós entre curiosos i especialistes, que en tenen cura i l'enceren en els stands més prestigiosos. Igual que el seu antic amo, viu feliç. De gran vol ser Ferrari.