Esperant a Suzanne

Un relat de: Sergi

De pilot comercial a contrabandista, passant per pilot de curses i, per molt que em dolgui, xofer militar durant un breu període de desconcert. Aquests han estat els meus últims anys navegant pel Sistema Solar, emparat per la tecnologia més avançada, i la sort d'ésser un dels primers pilots de la promoció aeroespacial del Segle XXII, una promoció en la que hi tenien els ulls posats les grans multinacionals de tot el Sistema.

Conec d'altres pilots molt bons, amb moltes aptituts. Alguns, de carrera impecable, ocupen alts càrrecs oficials; d'altres, simplement sobreviuen. Jo mateix vaig tastar la mel del triomf. Colze a colze amb les personalitats més influents, vaig ésser un dels més grans. Ara, respectat pels bons amics i companys, el meu nom es pronuncia en anècdotes passades, del que molts en dirien 'temps millors'. Però sempre he sortit endavant, d'una manera o d'una altra, sempre feliç.

Quan ets pilot, mai oblides la teva primera nau. L'excitació produïda pel vol, la comunió entre els teus moviments i els d'ella tallant el buit de l'espai, la il·lusió, la novetat... La veritat és que, amb una RM97, era tot un plaer pilotar sense experiència. Ja no se'n fan, d'aquestes. Sovint penso en cercar de nou aquell primer model.

L'entesa entre el pilot i la seva nau és vital.

Amb l'aplicació de la Intel·ligència Artificial al transport aeroespacial, el concepte del vol va renéixer. Molts deien que aquest tipus d'aplicacions acabarien amb el factor humà però, ben lluny d'aquestes teories, s'ha enfortit la funció del pilot a l'hora de sortir a l'espai. Quan a un organisme tecnològic tan desenvolupat se l'equipa amb una intel·ligència pròpia, ben poc es diferencia del cos humà. Precisió, sentiment i, com no, un marge d'error. Sí, és un marge infinitesimalment petit, que no posa en perill, sota cap concepte, la salut de la tripulació. És un marge d'error més aviat teòric, que ha donat de menjar a centenars de filòsofs (que surten de sota les pedres) més que als tècnics aeronàutics.

Ni el pilot, ni la nau, decideixen per sí sols el destí ni el recorregut. És l'entesa entre els dos el que permet l'enlairament, el trajecte i l'aterratge. Per això és tan necessaria aquesta entesa.

No tothom té la sort de construir la seva pròpia nau. Una nau feta a mida.

No seria del tot correcte afirmar que la vaig construir, tot i que, si bé és cert que jo mateix vaig reunir les peces necessàries, el temps necessari per avesar-te a una Ment Artificial i, a l'hora, aprendre d'ella, necessita un esforç recíproc. En uns mesos, ella es va acostumar als meus moviments, a les meves reaccions. Si m'excedia en la velocitat, ella em moderava. Si ella traçava el camí més curt, jo l'aconsellava sobre els trams en els que calia aturar-se per observar la bellesa de l'espai. El plaer que només entenen aquells qui coneixen el resultat del treball en equip.

Suzanne, així la vaig anomenar.

Pilotar Suzanne era la meva vida. Anéssim on anéssim, el viatge era perfecte, i l'entesa, total.

Però un organisme dotat d'una avançada Intel·ligència Artificial d'Última Generació, gaudeix de certa autonomia respecte als antics models. A més autonomia, més intel·ligència i, per tant, un millor resultat. I aquell minúscul marge d'error, amplia el seu ventall de problemes.

Mentre jo dormia, ella duia el timó. Quan ella recarregava energia, ho feia jo. Fins que un dia va descobrir que no era del tot necessària la meva presència per arribar al destí escollit. Així em va manifestar el seu desig de navegar a altres límits de l'Univers, on la velocitat i les condicions no permetrien, al meu cos d'ossos i carn, estar-hi físicament.

Vaig accedir.

Ens vam aturar a un planeta, en una antiga colònia abandonada. I em vaig quedar de peu, veient com volava cap a l'infinit, tallant l'espai a una velocitat increïble. Preciosa.

Ara em trobo sol, en un paratge hostil on no hi ha vida, ni material per construir les peces necessàries per escapar, per tornar. Esperant a Suzanne.

Si tan sols pugués tornar i deixar-me de nou a casa, on començar de nou sense ella... Si pugués fer alguna cosa per cercar-la... Podria haver estat una eternitat amb ella, cercant l'espai infinit.

...

En algun lloc hi ha una nau feta a la meva mida, possiblement a la recerca d'un capità que mai arribarà. Suzanne, la nau que jo vaig fer. La que em va fer a mi.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer