Quin comentari més acurat i sensible, Rosa. Realment en quatre frases toques tots els elements que constitueixen la columna vertebral del relat. Des de l'estil, les històries paral·leles, fins als detalls, com l'aroma de la ginesta. Quan tens un retorn com el teu, és el millor moment de tot el procés creatiu, si més no per a mi. Moltes gràcies!

Doncs ja va per aquí, Montse. Gràcies pel teu comentari. El sentiment de culpa judeocristià, la fidelitat, la lleialtat, les noves experiències... se situen als platets de la fràgil balança, que pot decantar-se cap un costat o l'altre en funció de moltíssimes coses. És un tema agraït per a la narrativa, ja que materialitza l'essència de les debilitats, les satisfaccions i les contradiccions humanes.

Gràcies, Nil, pel comentari.Realment, crec jo, el paper del narrador és explicar amb subtilesa la història, sense jutjar pecats, misèries o debilitats humanes. En tot cas, en aquesta història, ni tan sols sabria dir qui és qui. A la dona se la veu molt desinhibida i canviada a la tornada del marit. Potser també ha aprofitat aquests quinze dies...

Moltes gràcies pel teu comentari, Aleix, constructiu i positiu com sempre. Enhorabona per la teva detallada recreació d'un bocinet de la vida carcelària. Precisa i emotiva.

Moltes gràcies pel teu comentari, Aleix.

Moltes gràcies pel teu comentari, Aleix. Molt bones festes.

... convertir un joc força avorrit i tediós com el Cluedo en un relat tan dinàmic om el teu. Bona presentació, ritme trepidant i desenllaç sorprenent i obert. Què més pots demanar?
Enhorabona.

Us estic molt agraït, companys, pels vostres comentaris al meu primer relat, que fan encara més engrescador el meu debut a Relats en Català. Espero poder seguir compartint amb vosaltres la nostra fal·lera comuna pels relats curts,