Temptacions

Benvolgut / benvolguda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos


TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data .......................................

Doncs ja va per aquí, Montse. Gràcies pel teu comentari. El sentiment de culpa judeocristià, la fidelitat, la lleialtat, les noves experiències... se situen als platets de la fràgil balança, que pot decantar-se cap un costat o l'altre en funció de moltíssimes coses. És un tema agraït per a la narrativa, ja que materialitza l'essència de les debilitats, les satisfaccions i les contradiccions humanes.

Una vegada vaig llegir el resultat d’una enquesta que posava de manifest que si les parelles sabessin que poden ser infidels i que mai els descobrirà ningú, el 80% ho farien. A qui pot fer mal una aventureta quan el cònjuge està a milers de quilòmetres de distància? Ampliar l’experiència (tant del que viatja com del que es queda a casa) només pot redundar en beneficis mutus quan es tornin a trobar hahaha.
Molt ben explicat i molt real, molt...

Gràcies, Nil, pel comentari.Realment, crec jo, el paper del narrador és explicar amb subtilesa la història, sense jutjar pecats, misèries o debilitats humanes. En tot cas, en aquesta història, ni tan sols sabria dir qui és qui. A la dona se la veu molt desinhibida i canviada a la tornada del marit. Potser també ha aprofitat aquests quinze dies...

Quina finesa més excelsa per a narrar l'aventureta d'algú que li ha fet el salt a la dona. Amb paraules grolleres la "caiguda" hagués estat doble, segur! En canvi amb aquest "savoir faire" d'ambdós personatges principals, l'afer d'infidelitat resta com un mer incident circumstancial. Pecat amagat és mig perdonat deia la meva padrina, que al cel sia. M'ha passat sovint que m'ho he muntat amb casats que, no arrosseguen cap mena de culpa. Potser, pel fet que creuen que embolicant-se amb un del mateix sexe no és enganyar la dona...

Moltes gràcies pel teu comentari, Aleix, constructiu i positiu com sempre. Enhorabona per la teva detallada recreació d'un bocinet de la vida carcelària. Precisa i emotiva.

Mira, a vegades veig que les separacions no sempre acaben malament! Relat escrit amb detallisme, mantenint al lector enganxat a la pantalla. Una forta abraçada.

Aleix