Pels segles del segles

Les dues bufetades van sacsejar el cap de la dona a dreta i esquerra. Les brides que la subjectaven amb fermesa a la cadira van evitar que caigués a terra, però van fer més profundes les ferides als canells i als turmells. Amb un gest de dolor va mig obrir la boca, es va passar la llengua pels llavis sagnants i va escopir a terra.
L’home es va plantar al seu davant, se li va acostar a un pam de la cara i li va tornar a etzibar la mateixa pregunta:
—Així doncs, t’entestes en la teva lleialtat? —El to fred i reposat accentuava la intimidació que cercava—. No el penses trair mai?
Ella va alçar el cap i va sostenir-li la mirada impassible. Després, es va tornar a llepar els llavis martiritzats i va llençar un esput als seus peus.
—Mai de la vida!
L’home va obrir la mà esquerra, va deixar caure el fuet a terra i lentament es va treure un cúter de la butxaca. Tanmateix, en comptes d’acarnissar-se amb la dona, va tallar amb suavitat les brides, va subjectar el seu cos i la va ajudar a ajeure’s a terra, com un fetus. Llavors, es va estirar darrere seu, va emmotllar cada mil·límetre del seu cos al d’ella i la va abraçar amb tendresa infinita.
Després d’uns minuts, la dona es va deixondir de mica en mica, es va passar les mans per les extremitats adolorides i lentament es va incorporar. L’home la va imitar, la va estrènyer amb suavitat entre els seus braços i la va bressolar dempeus. En acabat, li va fer un petó al front i es va asseure a la cadira. Ella el va subjectar amb dues brides noves al voltant de les extremitats i les va cenyir amb totes les forces que va poder esprémer dels seus braços masegats. Va respirar fondo, es va passar les mans per la cara i pels cabells, i li va fer una llarga besada a la boca abans de començar.
—Quina sort que la nostra relació reposi en uns sentiments tan profunds, ferms i perdurables —va murmurejar-li a l’orella.
Aleshores, va tensar tot el seu cos i va descarregar el primer cop de fuet.

Samnaiura