..no hi ha res com deixar-se estimar...
Espero més relats teus.. m'has ensenyat a conèixer millor l'Egipte d'ara , l'Egipte mil.lenari..I ho descrius, ho expliques tan i tan bé...
Gràcies pel viatge, per tots els viatges fets en la teva companyia, ha sigut un privilegi, un honor..
t'enyoro ja..
Petonets, moltíssims..

...una de les coses que més m'agrada es escapar-me en una Medina i regatejar... forma part del ritual i és un plaer fer-ho.. una altra vegada i de la teva mà m'he perdut pel laberint.. d'una ciutat que no conec personalment, però que em fas molt propera...
Petonets d'enyorança... molts..

.. gràcies a les teves paraules, he fet l'enllaç amb el nostre passat, dins d'aquest Capharnaüm he pogut seguir les passes d'aquests Personatges, d'aquests déus que tinc molt presents en la retina... tots aquests dies...
Aquest Museu és digne de sortir en el llibre de Eco: "El vértigo de las listas"..
I tú el millor dels Guíes, el millor...

Petons.. fins demà..

.. al seient, clavant-hi les ungles, mentres anava en aquest taxi... Però mai vaig tancar els ulls, no em volia perdre de cap de les maneres aquesta sobtada visió del Nil, ni acomiadar-me de Râ en la seva barca, disposat a enfrontar-se a la serp Apofis.. fins i tot vàrem esperar la seva tornada victoriosa.. No és cert?

Un petó, fins demà!

.. però ja està..

A Girona estem acostumats a que les cases que miren a l'Onyar, tinguin colors diferents però dins d'una mateixa gamma... Al Caire m'ha sobtat aquesta possibilitat que tenen els veïns de decorar les façanes individualment i al seu gust, com si d'un patchwork gegant es tractara... és fascinant el que ens expliques i ho fas de manera tan viva que tinc la impressió de donar aquest passeig agafada del teu braç i escoltant totes les teves explicacions... de viva veu...

Fins demà pel proper relat... un petó!

... el comentari... que no la lectura.. Avui ho he llegit TOT.. però no m'he pogut resistir.. i per moltíssimes raons, aquesta dedicàtoria, n'és una, la data de publicación n'és una altra.. i tot plegat m'està emocionant...
Com de viu ens fas el relat, escrius meravellosament bé! estic seguint les teves passes, comparteixo la teva opinió... en quant a deixar a casa les nostres visions Eurocentriques de un món que ens és desconegut i envers quí, en canvi, tants deutes tenim.. mentres aquí fa mil.lenis erem poc més que incultes, Egipte era una font constant de coneixements en multiples àmbits...en som hereus... i si parlem d'Art! Sense oblidar la nostra estimada Mesopotàmia...que també...
Avui la emoció no em deixa expressar com ho voldria.. però la il.lusió en veure aquests escrits ha pogut amb mí... Gràcies..
Un petó ...

Primer, per seguir escrivint.. segon per fer-ho des d'aquesta perspectiva d'un viatge que sempre he somiat realitzar, i tú ens ho ofereix generosament, compartint emocions, impressions, impactes i fer-ho de manera tan propera, talment com si hi fossim... al teu costat... Segons dius:

"A més, ja se sap: un bon guia -més encara si es tracta d'un professor universitari que es deleix per compartir tot el que sap- és garantia de viatge profitós" Ho comparteixo de la A a la Z i Afegiria Professor i Amic, entranyable Amic..
Aquest viatge a Egipte el faré amb la ment seguint les teves lletres.. Espero fer-ne un altre, de veritat, escoltant, de viva veu al meu/nostre Guía...

Demà et seguiré comentant, el escrit següent... GRÀCIES!!! Per aquesta publicación,,

Una abraçada molt carinyosa.. molt..

.. orgasme curricular...
Estic esperant més històries!!!

És un Onanisme curricular en estat pur!
Genial!
Petons!

Han passat els anys des d'aquesta manifestació massiva al carrer, no ens van escoltar... Aquesta cruenta invasió segueix avui en dia, segueix deixant darrera seu un nombre incalculable de víctimes mortals, d'altres afectats per malalties provocades per armament químic, y els responsables( un del famós trio) ens segueixen donant lliçons de ética des de fòrums...

Segueix molt actual aquest text, molt .
Segueixo esperant més escrits... m'agrada molt com escrius, com penses...

Un petó.

.. trobar un relat que et permeti acabar el día amb un somriure als llavis...
Acabo de descobrir-te, i saps, vull llegir més escrits teus, els que ja has publicat ( i que llegiré) i els que, segurament, tens en un calaix...Escrius molt i molt bé!

Una admiradora Cartaginesa...que et deixa una abraçada