no saps quan de greu em sap d'haver "esborrat" els comentaris. Creia que quedarien, els que jo havia fet. Però no vull deixar de "corregir" una mica l'assumpte, sobretot en aquells escrits que em van robar el cor i els sentiments el dia que els vaig descobrir. Aquest n'és un d'ells. El torno a llegir i em torna a emocionar. Tendeixo enemistar-me amb els meus propis escrits un cop ha passat una mica el temps, perquè crec que ja no reflexen el què sento. Però llegint meravelles com aquesta- meravella en aquest cas és una paraula que no li fa justícia; és una mica altisonant, i aquest relat no és altisonant. És vívid, demoledor, íntimament lligat a alguna arrel de dol que tots portem des de fa temps i que ens lliga a la compassió, penso- sento que segurament els nous escrits, que tenen sens dubte el valor de l'immediat, de l'instant present- això ja és una gran meravella- no han de passar davant d'altres més sabuts o menys elaborats. Sé que m'explico malament, però confio que m'entens, d'alguna manera. La meva admiració per tu, per aquest relat- bandera, i pels molts altres que vindran,

qu

aquest conte té un rerefons tan real, tan distorsionador, que és millor envoltar-lo de màgia i de "conte" dedicat a nens. Els nens són xucladors de l'essència de les coses, tenen una mirada viva. Els pots explicar que la preciosa Ona es deixa veure quan vol, o depenent de situacions humanes. Però l'Ona no és altra cosa que la felicitat- posa-li ànima, essència, bellesa, instant de pau o de èxtasi; el nom tan li fa- que prové de dins. És una projecció. Un mirall pervers. Un mirall que és davant nostre i que no volem mirar.
Tal vegada, l'autora no sap que el què reflecteix el seu mirall és una meravella massa gran, i té por de reconeixer-se en ella. No ho sé. Disculpa les especulacions. És un molt, molt bon relat, escrit amb una implacable delicadesa.

( sí, sóc un personatge de La Regenta. Sóc don Víctor de Quintanar: original, innofensiu, maniàtic. No estimat. Aquest mateix, l'has encertat)

Una abraçada


qu

company de recull de poemes de denúncia. Gràcies per deixar-me un comentari. Una abraçada

qu

Moltes gràcies per la teva felicitació. Estic molt contenta de compartir recull de denùncia amb un poeta com tu

qu

m'ha agradat molt aquest poema perquè té tendresa i alhora porta un missatge especial sobre nosaltres mateixos.
Moltes gràcies per deixar-me un comentari. Em dic quintanar perquè el senyor Víctor em va calar molt des de sempre. L'home bo, distret, enganyat i que no està a l'alçada de les circumstàncies, és tan humà, m'hi veig tan enmirallada. No sóc res de consagrada, ni aquí ni enlloc. Però potser ens coneixem, en una altra vida? perdo la memória però crec que a vegades faig servir altres noms.

q