L'home feliç

Un relat de: Frèdia

En el regne de Bonaterra, ja fa molts anys, hi vivia el príncep Atziac. El príncep tenia salut, intel·ligència, bona planta i riqueses, però se sentia dissortat. El rei s'amoïnava pel noi i també pels seus súbdits, perquè algun dia el príncep seria rei i un rei no es pot passar la vida dient: «Ai, pobre de mi!».
Per sort, el rei tenia un conseller savi que li va dir:
—Majestat, busqueu un home que sigui plenament feliç i feu que el príncep passi una temporada amb ell. Potser convivint-hi, se li encomani la felicitat.
El rei va enviar emissaris per tot el regne per tal de trobar el mestre adequat. En una província llunyana, van ensopegar amb l'Astruc, un humil guardabosc, que vivia en una cabana de fusta a costat d'un llac d'aigües cristal•lines i que se sentia immensament afortunat.
I així va ser com el rei va fer anar el seu fill a casa del guardabosc. Al príncep, el lloc li va semblar lleig i humit; la cabana, fosca i poc confortable; i el llac, massa petit. Va rondinar molt i es va sentir més dissortat encara.
—Altesa, feu-me l'honor de quedar-vos aquesta nit. Si demà voleu marxar, jo mateix us acompanyaré fins al llindar del bosc —va dir el jove Astruc amb fermesa.
Com que el sol ja era a punt de pondre's, el príncep va acceptar la proposta del guardabosc. Amb el primer raig de lluna, l'Astruc acuità al príncep a sortir de la cabana i acostar-se al llac. Tots dos es van asseure en un tronc i l'Atziac, molt intrigat, va preguntar al guardabosc què el feia tan feliç.
Abans que l'Astruc pogués respondre la pregunta, de les aigües tranqui-les del llac va emergir una figura femenina. Anava nua. Els seus cabells fets d'escuma, llargs fins als peus, li servien de vestit, un vestit que voleiava amb una gràcia mai vista. Les faccions del rostre eren perfectes i els ulls eren d'un verd intens com la molsa després de la rosada.
—Ella —va dir el guardabosc—. Sóc feliç perquè ella m'estima.
La dona va caminar lentament cap a la vora del llac, i mentre s'acostava anava cantussejant. El príncep estava absolutament embadalit perquè mai no havia sentit una melodia tan dolça ni havia vist una dona tan bella. I va preguntar que qui era.
—És l'Ona, la dona d'aigua —va dir l'Astruc—. Cada dia, amb el primer raig de lluna, surt del fons del llac per desitjar-me bona nit.
La dona d'aigua va arribar fins on eren els dos joves, els va mirar a tots dos, va moure la seva cabellera i va mostrar les cames ben tornejades i les mans des dits llargs i prims. El príncep la volia veure de més a prop encara i se li acostà. No va escoltar, o no ho va voler fer, l'advertència del guardabosc que li deia:
—No la toqueu, altesa, o desapareixerà per sempre!
El jove príncep ja l'havia tocada i, encara que va suplicar i va plorar desesperadament, la dona d'aigua es va esvair com el fum. L'Astruc consolà el príncep, li va fer un bon sopar i va encendre la xemeneia per tal que l'Atziac no passés fred.
L'endemà, abans que el primer raig de sol il·luminés el llac, el príncep va voler tornar al seu palau. El guardabosc, tal com li havia promès, l'acompanyà fins al llindar del bosc i el va veure marxar dient «ai, pobre de mi».

***


Quan el rei va morir, el príncep Atziac es va sentir més trist i sol que mai. Tot i que havien passat molts anys, se'n recordava del guardabosc i va demanar que l'anessin a buscar. Pensava que l'Astruc podia ser un bon conseller.
Quan es van retrobar, el nou rei preguntà a l'Astruc si era feliç i el perquè.
—És clar que sóc feliç, estimo la dona d'aigua.
—Però si ella va desaparèixer —va dir el rei.
—Del llac sí, majestat; del meu cor, no. Mentre sigui al meu cor, seré l'home més afortunat d'aquest món.
El príncep restà en silenci una estona i després va dir molt fluixet:
—Voldria ser com tu. Queda't amb mi!
I així va ser com l'Astruc es quedà amb el rei. Al palau hi havia un petit estany amb un sortidor que brollava de dia i de nit. L'aigua, segons bufava el vent, es movia com una llarga trena d'escuma, i en moure's creava una bella melodia. Amb el primer raig de lluna, el rei i el seu conseller s'acostaven al brollador i el contemplaven embadalits.
Els dies passaven i les setmanes i els mesos. Una nit, el conseller s'adonà que el rei somreia i que la seva mirada resplendia.
—Què teniu, majestat? —va preguntar el conseller.
—Sento que el poble m'estima i jo també l'estimo. Sóc feliç, Astruc. M'has encomanat la teva felicitat.
I llavors van observar, sorpresos, que, entre l'escuma que aixecava l'aigua, els somreia l'Ona, la dona d'aigua.










Comentaris

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • crohnic | 13-06-2011

    Un conte molt bonic amb un missatge important... Crec que escriure un conte per a nens és més difícil del que pot semblar a priori, per això encara té més mèrit un bon conte, com aquest...
    Enhorabona pel conte!

  • Segurament[Ofensiu]
    quintanar | 07-06-2011

    aquest conte té un rerefons tan real, tan distorsionador, que és millor envoltar-lo de màgia i de "conte" dedicat a nens. Els nens són xucladors de l'essència de les coses, tenen una mirada viva. Els pots explicar que la preciosa Ona es deixa veure quan vol, o depenent de situacions humanes. Però l'Ona no és altra cosa que la felicitat- posa-li ànima, essència, bellesa, instant de pau o de èxtasi; el nom tan li fa- que prové de dins. És una projecció. Un mirall pervers. Un mirall que és davant nostre i que no volem mirar.
    Tal vegada, l'autora no sap que el què reflecteix el seu mirall és una meravella massa gran, i té por de reconeixer-se en ella. No ho sé. Disculpa les especulacions. És un molt, molt bon relat, escrit amb una implacable delicadesa.

    ( sí, sóc un personatge de La Regenta. Sóc don Víctor de Quintanar: original, innofensiu, maniàtic. No estimat. Aquest mateix, l'has encertat)

    Una abraçada


    qu

  • M’has sorprès...[Ofensiu]

    M’has sorprès. Sí, ja sé que escrius de manera fluida, però sempre t’he llegit ens escrits... diguem-ne seriosos i no et veia —vés quines coses de dir—, escrivint un conte. M’has sorprès, això sí, molt, molt agradosament.
    Els noms que has triat, molt ben triats! Però et confessaré a mitja veu que “Atziac” he hagut de mirar-lo al diccionari, intuint però, de bell antuvi, per on podien anar els trets.
    Bon conte, Frèdia, bon conte!
    —Joan—

  • Un nen feliç[Ofensiu]
    uanra | 31-05-2011 | Valoració: 10

    Jo sóc feliç tot i que no veig la dona d'aigua despullada. Segur que és perquè sento que m'estimen.

    Tenim la mateixa puntuació, Frèdia.

    uanra

  • Molt bé Frèdia...[Ofensiu]
    AVERROIS | 29-05-2011 | Valoració: 10

    ...és un conte molt ben escrit i com han de ser els contes, amb missatge. M'has fet passar una bona estona llegint.
    Una abraçada.

  • La lectora feliç[Ofensiu]
    nuriagau | 29-05-2011 | Valoració: 10

    Un conte preciós tant per la magnífica prosa emprada com pel missatge que has transmès, a petits i a grans.

    Has sabut narrar una història amb l’estil dels contes tradicionals i fer-hi encabir una dona d’aigua com a centre del nus i del desenllaç de l’argument.

    Celebro participar al Concurs de contes amb tu, Frèdia.

    Ens seguim llegint

    Núria

    PS: Ara que ja has començat, pot anar fent més contes infantils, eh? Te n’has sortit molt i molt bé.

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    - enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
    - nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: