"als meus llavis
assedegats, salvatges,
que et solquen incansables"

La paraula solquen crea un erotisme natural, primitiu... molt encertat el seu us.

M'encanta aquest relat. Soc molt enfora del lloc on hi ha la persona que pot ser ara estigui idealitzant i que per tant no sigui el meu amor vertader, sino el meu amor platonic. Em sento totalment identificada amb el relat.
M'encanta.