I així som els humans, tan absolutament senzills que convertim la vida en una paranoia i creem paranoies mentals de situacions sense cap mena de complexitat... però en el fons aquí està la gràcia de ser éssers humans.

Un altre relat fins a cert punt paranoic (com la majoria dels teus relats) i amb aquest toc personal que el fa alhora tan rar, tan simple i tan agradable de llegir. Espero poder seguir llegint més de les teves paranoies en endavant.

És curiós com amb un text d'aspecte analític, científic, es poden transmetre sentimenst de forma tan poètica. trobo que és un text que a molts convindria llegir, massa plors reprimits! Segueix així!

La vida del éssers humans consisteix en una gran il·lusió. Dins d'aquesta, tots cerquem aquell somni anomenat felicitat. Uns decideixen que no necessiten més per ser feliços, i es queden al seu refugi. Altres, decideixen que la felicitat s'ha de cercar, que s'han d'obrir les portes per veure-hi més enllà. Obrim les portes i cerquem una felicitat més complexa, per difícil que pugui resultar. En el fons, no és Ithaca el que importa, sinó la seva recerca. Busquem la felicitat per tal de ser feliços.

No desisteixis! (Ni de cercar ni d'escriure ;) )