A l'Europa de les regions, tothom sap que al·lot pertany a l'apartat de regionalismes car noi és no sé què,
però no és el mateix en sentit estricte. Al conservatori conserven i com un ca carregat de doblers, ens escagassam, que segons regionalistes importants és tenir diarrea sense control. Amb pressa corregeixen melicotó nominalitzat-lo sens dubte préssec; i si no ho creus, posa't els calçons, no fos cosa et pegassin una bona mansiula que t'esfondri tots els imperialismes i et caiguin els bastaixos de les espatlles,
massa geperudes de tanta responsabilitat presa, que no atorgada. I d'això no n'hem de fer fressa ni guerra,
que el país és el país. Moix escaldat, aigua freda tem. Saps quina pruaga, que em fa haver d'escriure totes aquestes beneitures que perden la seva qualitat innata davant tanta ignorància definitòria. Com és que no s'incorporen aquestes riqueses lingüístiques arreu del país i així s'anomenen? Jo mai no ho acabaré d'entendre. Au idò, un tassó de llet i a jeure!