una estrella es un tresort molt valuos... sempre s'ha de conservar i no deixar que ningu te les pugui pendre...
Suposo que les estrelles sempre brillen pero no en som conscients o no les veiem, pero allá són, iluminant-nos la vida...
mai deixis que cap sentiment t'impedeixi veureles

Hi ha coses, bones i dolentes, que quan no estem gaire bé tendeixen no se per qué a quedar-se en la nostra memòria.
No es dolent mirar enrere si tens el cap fixe endavant. Camina amb passos ferms i decidits i no deixis mai que res i ningu et faci tremolar.
Petunets tendres

Els núvols van i venen... mai podrem viure sense tempestes pero sempre tindrem a algu que sortirà del no-res per aixoplugar-nos, que ens posara una jaqueta a sobre per que no agafem fred i es quedarà alla fins que l'ultim nuvol ha desaparegut. petunets

Dolça melancolia amb la que veiem temps millors... aquestes tardes son les que un no ha d'estar sol, ha de dedicar-les a un i a fer les coses que mes li agradin, rodejar-se d'algu a qui estimis mentre veus la teva pel·licula preferida tapadet amb la manta... es un bon pla o no? bexitos

Concideixo, a vegades millor en blanc que depén de quines coses... les tardes en blanc ajuden a tranquilitzar-te i a poder seguir endavant. Pren-t'ho com el kit kat que ens hauríem de menjar tots de tant en quant per sobreviure en aquesta selva urbana

Has de mirar-te al mirall i recordar-li a la spersona que hi vegis que no et deixaràs trepitjar per ningu. La vida acaba sent un gran teatre en el que tots hem d'actuar alguna que altra vegada... no deixis que altres persones et vegin feble, se n'aprofiten i t'esclafen encara mes... em tens aqui sempre, no et penso deixar caure

Saps que sempre em trobaràs alla, a la tercera estrella de la dreta per dur-te a "nunca jamás"... els nens perduts cada nit que no vens pregunten per tu, si tornaras... jo els hi dic que sempre tornaras, que dins teu l'esperit de peter pan fara que encara que creixis sempre tindras una nena a dins que et recordarà qui ets

Tendim a mirar el passat amb nostàlgia, i sempre el mirem pensant "i si hagues fet..." "i si hagues dit..."... Les coses segur que haguessin anat d'una altra manera, pero ja saps el que diu l'autor, "caminante no hay camino se hace camino al andar, y al volver la vista atras se ve la senda que nunca ha de volver a pisar"
Mira sempre endavant, i sempre somriu... com em van dir un cop mai saps qui es pot enamorar del teu somriure... Saps que estic al teu costat... t'estimo