per poder atansar-me més al teu món, tan ric i tan complex...

d'una ciutat americana? no sé el perquè he tingut aquesta sensació en llegir-ho.

molt i molt. La pell s'ha estremit al llegir en veu alta les teves paraules plenes de sentiment.
Vaig a llegir-la de nou per cercar noves sensacions...

Només llegir el text m'ha vingut al cap la cançó de Lluís Llach, Dibuix...
Només que aquella ja fa molts anys que la conec i aquesta és nova d'ara mateix.
Aquella diu així:
Dibuix del teu cos,
només fet amb so que mai no ha sabut trobar els teus mots.
I tot això és el teu cos
quan descobreixo una nova drecera a la teva pell,
i en un instant es fa present
un univers on tot és nou per a tu i per a mi.

son la mateixa cosa? pot existir una amb l'altre? miro al meu voltant i veig que van plegades, però cal trobar en cada moment quin és la que hem de viure...

Com sempre i cada cop que he llegit els teus mots... he quedat fascinat