Cercador
gates de mar, bruixes i teulades
Un relat de: quetzcoatl- Compartir:
L'ombra d'una ma enguantada de nit:
els dits esvelts a ritme de bossanova
despullen les llunes dels seus pits.
Centelleig d'uns ulls de gata maula;
trencaclosques inacabable de delit.
Luxuria de ciutat il.luminada,
climax de llum, ombres i crits;
la cursa per la perla mes preuada
-l'ostra perduda dins mar de llit.
Úrsula, bruixa d'oceans i vicis,
tentacles que cerquen, asfixiadors;
esgarrapades en pell, mossegades, desficis . . .
no hi ha frontera entre el plaer i el dolor.
Mirada complice de gata bruixa,
a mans enguantedes. . . pecat d'indicis cecs.
A quatre llavis, paraules incomprensibles
mentre s'esfumen
per les teuledes
els gemecs.
Comentaris
-
mmm...[Ofensiu]Àfrika Winslet | 11-03-2006 | Valoració: 10
deu ni do! el teu poema m'ha deixat una barreja de sensacions dolces i salvatges que no sé descriure... Volia dedicar-te aquest comentari pel repte del segle, però com que és curtet te'n faré un altre jejeje!
Petons!! -
M'ha emocionat[Ofensiu]pedraforca | 12-04-2005 | Valoració: 9
molt i molt. La pell s'ha estremit al llegir en veu alta les teves paraules plenes de sentiment.
Vaig a llegir-la de nou per cercar noves sensacions...
l´Autor
90 Relats
822 Comentaris
161634 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com