Cercador
metres de pulmo quadrat
Un relat de: quetzcoatl- Compartir:
El vent calid pero rebel bufa en totes direccions despentinant herba i fulles seques, cabells, faldilles i esdeveniments.
Una tarda qualsevol al parc de sempre, mentre els cotxes en la distancia son ara desimportants. Els nois bells i relluents de suor corren a bon ritme per la pista -how they dance in the courtyard, sweet summer sweat...-. Un policia sobre un cavall negre vigila des de l'elegancia la quotidianitat.
I mai falten els nens ni les pilotes de colors, ni els pares gelosos del sol que abruma i encen els rostres dels seus infants.
Tampoc falta l'home solitari mig absent assegut a l'ombra de la vida, ni el plor distorsionat d'una ambulancia a la llunyania... escanyat pel riure i endorfines de la joventut.
Metres i metres quadrats de simple vida... i complicada existencia.
Comentaris
-
ambre | 22-12-2005
Molt bo el títol !!
I el poema també... però el títol... molt bo el títol...
metres de pulmo quadrat
Molt bon Nadal Quetz !!
Una abraçada -
Sometimes to remember.....[Ofensiu]Ze Pequeño | 17-06-2005
......sometimes to forget
Has pintat un quadre. Has retratat amb pinzellades de vida una imatge, un moment, un instant on vida i mirada es creuen, unint-se en els teus dits.
Però en aquesta imatge t'has oblidat de descriure un barret que passa per allà... i et vigila....
Una abraçada. -
Un instant pel record[Ofensiu]George Brown | 18-05-2005
Una tarda qualsevol
... un parc qualsevol i en lloc indeterminat... en veure la felicitat del infants totes les preocupacions passen a un segon terme.
suposo que esta inspirat en algun parc concret, jo en llegir-lo m'he transportat per un instant al Central Park (potser el que m'ha fet pensar en això ha estat el policia a cavall, no gaire habitual per la nostre terra), i m'he vist allà, en un temps ja molt llunya, com l'home solitari, absent... he recordat tots aquells moment, únicament observant, mirant tot allò que m'envoltava i somrient.
una abraçada,
Jordi.
PD: ...i 100!!
-
És un parc[Ofensiu]pedraforca | 14-04-2005 | Valoració: 8
d'una ciutat americana? no sé el perquè he tingut aquesta sensació en llegir-ho.
l´Autor
90 Relats
822 Comentaris
161641 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com