les teves coses

Un relat de: quetzcoatl

El caos ordenat de les teves coses
no es arbitrari:
es la teva essencia qui hi posa l'ordre.

El silenci de les teves coses
es el que diu que tot es al seu lloc;
que les arestes de les coses que toques
hi son perque es aixi on les estimes.

Les teves coses en silenci arbitrari
parlen de les teves mans que les toquen.
El silenci dels teus dits es el que fa
que jo tambe vulgui ser part
del desordre de les teves coses.

Comentaris

  • les teves coses[Ofensiu]
    donablanca | 08-06-2005

    metaforicament sublim,
    és subtil i molt sensible

  • Ordre, silenci: coses.[Ofensiu]
    George Brown | 16-05-2005

    Tothom té el seu ‘caos ordenat' (que ja de per si, és força contradictori!)... un aparent desordre, però que no deixa de ser aparent, ja que aquest desordre passa a ser ordre depenent dels ulls en que es miri, depenent de ‘l'essència'...

    Coses... vol dir tant, però al mateix temps una paraula tant buida...

    Utilitzes el ‘silenci' com a sinònim de quietud, tranquil·litat, serenor, repòs...
    "El silenci de les teves coses"
    "Les teves coses en silenci"
    ... i utilitzant les mans per manipular el silenci, per mantenir-lo en repòs, per no despertar-lo, però al mateix temps per endinsar-se i compartir-lo...
    ... que bonic que és poder compartir el silenci, pot arribar a dir tantes coses!!

    Cada persona és diferent, tots tenim el nostre propi ‘caos ordenat' i el nostre ‘silenci arbitrari'... i si mai arribem a comprendre el d'una altre persona, podem dir que em connectat amb el seu interior... i el podem arribar a conèixer.

    Un poema molt ben escrit, donant voltes entorn al ordre, el silenci i les coses, manipulant-les suaument i amb molt de tacte. Preciós!

    una abraçada,
    Jordi.

  • Ordre i desordre[Ofensiu]
    pedraforca | 12-04-2005 | Valoració: 8

    son la mateixa cosa? pot existir una amb l'altre? miro al meu voltant i veig que van plegades, però cal trobar en cada moment quin és la que hem de viure...

  • Sí...[Ofensiu]
    BlauFosc | 05-04-2005

    Que familiar se'm fa aquesta manera d'entendre l'ordre o el desordre... m'agrada com has escrit aquest poema, amb fredor continguda y reflexiva fins que al final... obres una portella a l'emoció.

  • mevez[Ofensiu]
    Pantera endiumenjada | 05-04-2005 | Valoració: 10

    Son mevez, ho entenz? No les potz anar publicant aixi com aixi?!

l´Autor

Foto de perfil de quetzcoatl

quetzcoatl

90 Relats

823 Comentaris

162067 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.

D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.

Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.


Espero que us agradi algun dels meus relats!

teaspoontrader@gmail.com