Ve de gust tornar-te a llegir, tornar a sentir-te vibrar amb els teus records, somiar amb tu sense saber qui ets. Ve de gust tornar a llegir un relat ben escrit.

Qui ens hauria de dir que el canvi climàtic seria això, una primavera inesperada que esclata "...molt endins, just allà on somriu el pensament." Mai no l'havia contemplat des d'aquesta perspectiva, segueixes sent una excel·lent escriptora de relats breus plens d'erotisme. Gràcies pel bon moment de la lectura.

Ni tan sols em pregunto de on venia, ni què hi havia anat a fer. Un final així fa que el viatge perdi qualsevol importància que pougés haver tingut, qualsevol paisatge empal·lideix davant de la rebuda. M'ha agradat.

Tornes a barrejar delicadesa amb passió. Un pot imaginar-se molt bé els moments que rememora la teva protagonista i somiar, somiar, somiar... i somriure. Una delícia.

M'agrada el relat, pot ser molt actual i té gràcia el joc de prejudicis. Al principi, però, el personatge de la Raquel queda una mica desordenat.

Estic agradablement sorprés dels comentaris que feu, moltes gràcies per dedicar uns minutets al meu relat i a dir el que us sembla.

Interessant la reflexió del sol·licitant de feina, que sembla pensar "Home, ja que estic aquí i no em donaran feina, al menys em dono el gust de fer una pallassada". Un gag ben trobat.

És una història interesssant, un conte breu ben explicat. Pel meu gust potser massa directe, la història es desenvolupa massa ràpid. M'agradaria més si hi hagués algun detall que calmés una mica el ritme de la narració en algun moment. Però m'agrada, sí.

Si el curs t'ha servit per saber a on ets, per saber què és el que no estàs disposada a diexar que et posin al damunt, al menys ja ha servit per alguna cosa. I m'ha encantat els sentiment de frustració al bar. Això de que la barra estigui a dos quilómetres de distància m'ha semblat una descripció perfecta.

Llegit amb pauses llargues entre les paraules, el relat es converteix en una reflexió llarga, en un dia en companyia d'un mateix, gaudint a estones d'un entorn i a estones de la soledat. Espero que les teves passes et portin pel camí bo cada vegada que facis una elecció.

És maco tornar a recordar aquell primer amor tan especial. Aquell que no s'oblida mai més. I és una fantasia preciosa pensar que un dia reapareix i et segueix estimant com llavors. Gràcies per usar la fantasia per despertar sentiments tan tendres.

Us agraeixo les bones valoracions que feu del meu escrit. Em satisfa que us hagi agradat. I sí, és un relat, és fantasia. A la vida real no sé com hagués acabat això, però el cert és que a la vida real no em puc imaginar no tan sols com podria haver començat... :)

Jo també he tingut moments així. Un dia esperes més del que tens i penses que potser... Malament si tots es dies estiguessim contents i satisfets. Deixa que el vent bufi una mica més i després alça't i empaita'l. Veuràs com la vida et torna a somriure.

M'ha agradat somiar que jugava aquest joc, sense pensar si jo era jo, si tu eres tu, ni qui eren les parelles d'un i d'un altre. El sexe somiat té aquest avantatge, pots jugar-lo sense parar-te en detalls superficials...

M'ha agradat veure Menorca vista amb elq ue semblen els ulls d'una dona equilibrada. O potser algú que busca alguna cosa que li va creixent a dins? A poc a poc descobreixo que és un passeig a prop d'una línia que l'atrau a l'hora no gosa passar. Un doble joc de plaer senzill, com és un cap de setmana per a sí mateixa, i un plaer ocult que el lector intueix però que ella no acaba de descobrir. Preciòs el put de retorn a la realitat "Perquè sempre brilla tant el terra dels aeroports..." Potser per endolcir la tornada a una realitat menys brillant?