L'entrevista de treball

Un relat de: A. Llob
Benvolgut Amic

Com et van les coses?
Per la meva part he tingut uns dies una mica moguts. Com ja et vaig comentar vaig presentar el meu currículum per a un lloc de treball de controller financer. Doncs bé, em van trucar per a una entrevista. La veritat és que el lloc em feia molta il·lusió. L'empresa és important i el treball suposava tot un repte per a mi.

Així que em vaig enfundar el meu millor vestit, em vaig arreglar com per un casament i vaig anar amb temps suficient per no arribar-hi tard. No hi ha res pitjor per enfrontar-se a una entrevista de treball com arribar estressat pel trànsit, suat i com a conseqüència, descentrat.
Vaig arribar-hi quinze minuts abans, m'apropí a la recepcionista i vaig anunciar la meva arribada. Allà van començar els problemes. La secretària va despenjar el telèfon i va trucar al cap de personal. Després d'una curta conversa va penjar i em va dir que encara que no tenien constància de la meva cita m'atendria el directiu. Així que em vaig començar a mosquejar. Em van passar a una sala d'espera i allà em van mantenir durant més d'una hora. Quan em van anunciar que podia passar al despatx del cap de personal ja estava més que mosquejat.

El cap de personal em va rebre en una petita habitació, assegut darrere d'una taula de despatx plena de llibres i papers. Quan vaig entrar-hi no es va prendre la molèstia ni d'aixecar la vista. La següent cosa que em va cridar l'atenció és que no hi havia més cadira per seure que la seva. La primera frase que em va llançar és que no sabia per què s'havia de molestar amb un iaio com jo. Allò em va tocar la moral, a sobre em seguia mantenint dempeus mentre ell ni em mirava. També em vaig adonar que tampoc tenia el meu currículum davant seu. Tot seguit em va indicar que ja que era allí em faria unes senzilles preguntes. I el molt mamón em va preguntar que al meu entendre quina era la solució per acabar amb la fam al tercer món. Allò em va semblar massa, així que fent provisió de tot el meu aplom em vaig acostar a la seva taula, vaig agafar un munt de paperots dels que hi havia i els vaig dipositar a terra. En aquest moment vaig aconseguir captar l'atenció del meu entrevistador, ara si que va aixecar el cap. Un cop acomodat sobre la seva taula li vaig contestar que si tingués una solució per tan gran problema no hi seria buscant treball sinó a l'ONU. De tota manera ja que semblava que tindríem una conversa sobre temes tan transcendents millor em posava còmode per contestar amb la cura que mereixia.

Com pots imaginar poc més va durar la meva entrevista. Millor no t'explico els detalls de la meva sortida. En fi com pots veure no es van complir les meves expectatives.

Bé et deixo que ja m'està fent tard.

Una salutació,



A. Llob

Comentaris

  • Molt bona [Ofensiu]
    Ui que estres | 29-09-2015 | Valoració: 10

    Molt bona història.

  • Un bon relat humorístic.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 27-09-2015 | Valoració: 9

    Un home que busca feina i el tracten com si fós una espècie de superdotat que hagués de resoldre la fam en el món. A més, en la sala del jefe no hi ha més seient que el del jefe, i hala, a estar dret.

    Que malament està el món laboralment...

    Ens veiem per relats. Salutacions.

  • Bon inici[Ofensiu]
    Illadestany | 26-09-2015 | Valoració: 10

    Crítica social amb humor igual a sàtira social. L'humor sempre és terapèutic, tant a nivell individual com col.lectiu. Bon inici. Benvingut/da a relats.

  • Té gràcia[Ofensiu]
    Paraula de gat | 25-09-2015 | Valoració: 7

    Interessant la reflexió del sol·licitant de feina, que sembla pensar "Home, ja que estic aquí i no em donaran feina, al menys em dono el gust de fer una pallassada". Un gag ben trobat.

Valoració mitja: 8.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

A. Llob

5 Relats

20 Comentaris

4866 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60